| Alçada del campanar | 30.62 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 118 metres. Església barroca aixecada entre el 1746 i el 1749 amb murs de pedra carreuada aprofitada del castell. Consta de tres naus de cinc trams, un d'ells amb el cor i un altre convertit en transsepte; estan cobertes amb voltes bufades i separades per robustos pilars amb capitells jònics daurats; la capçalera és recta; té una cúpula al creuer dins un cimbori octagonal amb finestres rectangulars, una a cada cara, i cobert per una teulada baixa de vuit vessants. El cor amb una balustrada de fusta descansa en un arc carpanell amb el cancell al seu dessota. El frontis té un portal en arc de mig punt amb marc motllurat i sinuós; està flanquejat per dues fines columnes d'ordre compost sobre pedestals per banda; queda cobert per un entaulament corbat amb un motiu heràldic al centre, un frontó truncat acabat en volutes amb una fornícula intercalada amb imatge situada per sobre d'un òcul i flanquejada per columnes sobre mènsules que sostenen un nou entaulament amb un frontó truncat i amb volutes. Una cornisa angular corona l'edifici amb unes destacades motllures paral·leles de perfils còncaus al dessota. Dues pilastres d'escàs relleu per banda recorren el frontis de dalt a baix des de la cornisa fins a un alt sòcol que recorre tota la base dels murs. Dimensions: 36'25 x 7'36 x 13'35 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada de les tres naus fa 22'90 metres que es correspon a la llargada del transsepte; la cúpula arriba als 20'50 metres. Arquitectes: mestre d'obres Josep Burria i el seu fill Remigi. Guarda al mur esquerre del transsepte un gran fresc del 1992 de Juan Pardo; té un orgue situat entre la nau central i la lateral esquerra. Campanar barroc coetani del temple. Té un alt cos de planta gairebé quadrada (4'93 x 4'46 m) amb els cantells arrodonits; està ornat amb motllures a diversos nivells a la part alta; en el superior s'hi ubica el rellotge d'esfera; al seu damunt hi té un cos de perímetre lleugerament més reduït que els inferiors i que constitueix la cel·la; té els caires vius amb pinacles als angles de la base i quatre finestres d'arc de mig punt amb baranes metàl·liques, una a cada cara; una motllura composta es troba al seu damunt; el recorren unes pilastres toscanes flanquejant les finestres. Aquest cos està coronat per una cornisa motllurada destacada i per una torrella vuitavada amb una finestra d'arc de mig punt a cada cara i amb un terrat amb barana de carreus i petits pinacles de bola als angles. S'entra al campanar per una porta lateral esquerra just als peus del temple; l'escala és ampla amb graons de rajola vermella i marge de fusta sobre voltes catalanes amb una barana de fusta digna fins al cor; va de paret a paret i deixa un ull central escàs; segueix més estreta amb graons d'obra, barana també d'obra enguixada fins a dos metres de la cel·la; a ella s'hi arriba per una escala de gat de vuit barrots de ferro. La cel·la té cinc campanes, dues de grosses i tres de petites. Una escala llarga de ferro vertical al centre arriba fins al mig de la coberta cupular de la torrella on s'hi obre una trapa; entre les dues zones altes del campanar, cel·la i torrella, no hi ha cap separació interior. Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a migjorn. Alçada: 30'62 metres. Esveltesa: 6,2 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local Identificador: IPA-14687 |
| Campanes |
Com sol ser habitual, les campanes es troben per fora de la xarxa de protecció de la sala contra ocells, de manera que estan extremadament tacades pels excrements de les aus. Penjades a més d'increïbles estructures metàl·liques, no sols no poden ventar sinó tampoc tocar manualment; sols sones mercès a sengles electromalls externes. La instal·lació ni reprodeux els tocs tradicionals ni permet els manuals. Nota de Francesc LLOP i BAYO (30-03-2016) |
| Autor | |
