| Alçada del campanar | 34.6 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 10 metres. Església del segle XVI ampliada al XVIII. Consta de cinc naus, les tres centrals del segle XVI cobertes amb voltes de nervis; les laterals estan capçades per murs rectes; la central per un absis profund poligonal de cinc costats desiguals; la nau major té quatre trams amb la volta sobre tres arcs torals apuntats. Acompanyen tot aquest conjunt diverses capelles laterals profundes edificades al segle XVIII com les dues naus extremes. El cor amb barana de fusta descansa en un arc carpanell i una volta baixa. El portal lateral al mur sud té gravada la data de 1718. La façana principal i la lateral sud tenen un ric i ampli esgrafiat i carreus a les cantoneres i una portalada renaixentista amb un portal rectangular amb el marc de pedra grisa; la principal es troba sota d'un arc de mig punt que deixa un timpà que inclou una fornícula amb imatge; adossats als muntants hi té pilastres sobre pedestals amb decoració renaixentista i un entaulament, tot en pedra marronosa; una rosassa motllurada i atrompetada es troba a mitja alçada amb un petit òcul al damunt i, per coronament, una cornisa sinuosa convexa al centre i còncava als laterals amb una creu metàl·lica al cim. Sota l'òcul hi figuren les dates de 1948 i 1988 amb una inscripció on s'indica que en aquells moments fou restaurada. A la dreta d'aquesta façana, a poca alçada, hi ha encastada una làpida on hi figuren inscripcions i, al centre, l'escut heràldic de la població amb un pi dins d'una orla. A l'entaulament hi figura una explicació en català que senyala que l'any 1545 la vila fou atacada pels turcs i a causa d'això l'església fou fortificada. El portal de la façana lateral és més senzill; està format per un marc llis de carreus i la llinda recta. Dimensions: 27'21 x 6'26 x 10'70 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada inclou el cancell de 2'11 metres de fondària; l'amplada de les tres naus centrals fa 14'95 metres mentre que l'amplada total des del fons de la capelles laterals en fa 29'74 Arquitectes: entre altres hi figuren Miquel de La Gaspi el 15l4 per la sagristia, i Nicolau Bastart el 1526 per la volta del cor. Jean de Tours per la reconstrucció des del 1545 al 1553. Guarda diverses imatges, una Pietat del 1957 obra de Frederic Marès; el Sant Crist Major del 1943 de Jaume Martorell del mateix Pineda; un Sant Joan del 1943 de Manuel Martí Cabrer; la patrona, Maria Assumpta, del 1952 de Jaume Busquets. Campanar del segle XVIII. Té un primer cos de planta rectangular (5'96 x 7'00 m) i un de segon octagonal irregular amb motllures sota i sobre de la cel·la; en ella s'hi obren vuit finestrals d'arc de mig punt, un a cada cara; hi pengen quatre campanes, una de gran, una altra mitjana i dues de petites. Al seu damunt hi ha el coronament format per la cornisa motllurada i un terrat amb balustrada i pinacles de bola als vuit angles; un rellotge d'esfera està situat sota els finestrals. Els seus murs són de paredat amb un escàs arrebossat i amb carreus a les cantoneres tot en un material marronós. Una escala de cargol estreta amb graons de pedra arriba fins a la cel·la per l'interior d'un àmbit cilíndric de paraments de maó; ho fa primer per la banda de llevant; a l'alçada de la volta de la nau, en un replà, passa al cantó de ponent; en total té 106 graons. Des de la cel·la es passa a través d'una trapa al terrat mitjançant una escala de ferro inclinada des del terra de l'estança fins a la trapa. Situació: sobre la nau lateral esquerra fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 34'60 metres. Esveltesa: 5 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-8793 |
| Coloms i altres plagues |
Entre 2003 i 2004 han posat unes reixes metàl·liques exteriors que resolen l'entrada d'ocells a la cel·la però que impedeixen el toc en moviment de les campanes. La solució té al menys un avantatge i és que protegeix la campana, ja que habitualment aquestes resixes es posen per darrere i no per davant dels bronzes. Nota de Francesc LLOP i BAYO (20-11-2015) |
| Campanes | El campanar compta amb dues campanes amb jou de ferro i dotades inicialment de motors continus per voltar-les completament. Les reixes impedeixen ara aquest moviment, i les campanes han sigut dotades de sengles electromalls (el de la campana major dins de la campana) que no reprodueixen els tocs tradicionals de ventar les campanes o de repicar-les amb certa velocitat. Nota de Francesc LLOP i BAYO (20-11-2015) |
| Autor | |
