Inventari de Campanes

Monestir de Sant Pere de Galligants, avui museu - GIRONA (CATALUNYA)

(Referència: 7457)


Descripció El monestir benedictí de Sant Pere de Galligants és un dels monuments més notables de l'art romànic català. Fou bastit vers el 1131, data en què Ramon Berenguer el Gran va llegar un important donatiu per sufragar les obres. L'església consta de tres naus de quatre trams amb volta de canó; la de la nau central descansa en arcs torals de mig punt; queden separades per arcs formers de mig punt damunt pilars rectangulars amb semi-columnes adossades i amb bells capitells; les laterals estan cobertes per voltes de quart de canó. Estan capçades per un transsepte, un gran absis central, dos de laterals, tots tres semicirculars; el de la banda sud dividit en dues absidioles. A cada banda de la capçalera hi ha més absis, el del nord semicircular i el del sud quadrat; constitueixen el transsepte; tots ells estan mancats de decoració a excepció de finestres en arc de mig punt i frisos de dents de serra sota les minses cornises. Els murs són de pedra grisenca amb peces ben escairades. Els laterals ostenten frisos d'arcs cecs sota cornisa.
La façana, a ponent, la formen arquivoltes de mig punt sobre columnes estriades; tenen un caràcter arcaïtzant els capitells decorats amb elements geomètrics i zoomòrfics. Al damunt s'aixeca un cos central, separat per una senzilla motllura, que correspon a la nau central; hi té obert un rosetó bellament decorat amb arcs radials.
Un claustre de planta rectangular es troba adossat a la banda sud; fou construït entre el 1154 i 1190; l'encercla un podi damunt el qual descansen columnes aparellades amb capitells decorats bellament amb amb escenes de la vida de Jesús i altres de caire animalístic.
El campanar de planta octagonal està dividit en dos cossos; el baix compacte i el superior obert amb finestres geminades en dos pisos; estan separats per fines motllures; la coberta la forma una teulada baixa de vuit vessants; sota la minsa cornisa i a la motllura que separa els pisos hi figuren dos frisos, un de dents de serra i un d'arcuacions cegues. A la seva banda de ponent hi ha una torre de planta quadrada per on puja una escala de cargol; també n'hi ha d'altres de circulars en costats alterns.
Situació: aixecat damunt l'absis de l'extrem nord del transsepte.
Protecció Bé cultural d'interès nacional 121-MH
Identificador: RI-51-0000553 IPAC: 130
Autor
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (27-03-2013)
  • SOBRINO, Josep (11-05-2013)
  • 5 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 29-12-2022

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Cel·la de campanesAve Maria18152813
    Cel·la de campanesCampana granPUIG, ESTEVE186870199

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • GIRONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 20-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 72 Visitants: 72 Usuaris: 0