| Alçada del campanar | 30.02 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 70 metres. Església barroca aixecada entre el 1699 i el 1726; formava part d'un convent carmelità que, amb l'exclaustració del 1835, passà a formar part del patrimoni nacional i avui és la seu de la Diputació de Girona; només al recinte de l'església es conserva per al culte. Consta d'una nau amb dos passadissos formats per la comunicació feta entre les capelles laterals; la nau central de quatre trams (inclòs el del cor situat sobre un arc carpanell i una volta de creueria) està coberta per una volta de llunetes de 15'50 metres d'alçada; el presbiteri és poligonal amb tres costats; sobre les capelles laterals hi circula un passadís obert a la nau per tribunes amb balustrades. El frontis, encarat a migdia, de grans carreus ben escairats, està decorat per una portalada en estil barroc simple; el portal rectangular està flanquejat per pilastres estriades jòniques adossades als muntants, un entaulament filetejat, un frontó triangular truncat amb un finestral intercalat que repeteix els mateixos elements del portal en menor dimensió i una fornícula amb la imatge moderna de la Mare de Déu del Carme (2001); està flanquejat per dos escuts heràldics en mig relleu. Guarda un Santcrist de qualitat. Campanar modern. Té planta quadrada (5'50 x 5'50 m) calculada amb aproximació per obstacles arquitectònics de l'entorn; està coronat per una cornisa i una teulada de quatre vessants. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc de mig punt amb impostes, una a cada costat: té motllures a la seva base i al damunt de les finestres; altres finestres estan obertes per la banda de llevant. Els seus murs arrebossats han estat pintats en color rosa clar. Una escala del tipus català, sobre voltes i arrapada als murs amb un ull central, puja fins a la cel·la. Situació: adossat al centre del mur de llevant. Alçada: 30'02 metres. Esveltesa, 5,4 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-21247 |
| Autor | |
