| Alçada del campanar | 33.5 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 264 metres. Església barroca iniciada el 1740 i acabada el 1747 amb l'esforç de tota la població. Consta de tres naus i transsepte; la central de quatre trams està coberta amb una volta de llunetes, les laterals ho estan amb voltes d'aresta; estan separades per pilars quadrats i arcs formers de mig punt; en el creuer s'hi aixeca una cúpula sobre petxines dins d'un cimbori octagonal. El presbiteri semicircular està prolongat per un tram cobert per una volta bufada; externament la capçalera és poligonal de cinc costats desiguals. El frontis té el cos central lleugerament avançat; en ell hi ha oberta una portalada austera, d'aires neoclàssics; té el portal en arc de mig punt dovellat sobre senzilles impostes i marc acanalat; està flanquejat per columnes estriades i sogades sobre pedestals estrangulats; estan adossades als muntants; una fornícula amb la imatge de Sant Salvador queda dins del timpà format per un guardapols semicircular decorat amb tres pinacles adossats al mur; una rosassa motllurada i atrompetada es troba a mitja alçada i, per coronament, un frontó triangular al centre amb tres pinacles, dos de piramidals als seus extrems i un de central amb creu de pedra; a les ales, la cornisa pren forma còncava. Els seus murs laterals són de maçoneria mig carreuada; el de la façana principal és de carreus ben escairats de pedra groguenca. Dimensions: 35'80 x 7'77 x 13'27 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus fa 19'40, la cúpula arriba a l'alçada de 19'32 metres i el transsepte en fa 19'40 x 7'84 x 13'27. Arquitecte: mestre d'obres Agustí Biscarri. Guarda a un altar lateral dedicat a Sant Joan Baptista un retaule d'alabastre i unes pintures al fresc il·lustrant la tasca de batejar del sant; és una obra dels anys cinquanta del segle XX; ha estat considerat com el treball artístic més interessant d'aquesta església a part de l'edifici. Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer alt cos de planta gairebé quadrada (6'45 x 6'20 m) capçat per una motllura; al seu damunt hi ha un segon cos octagonal irregular amb quatre cares més amples que les altres i oposades entre si; una segona motllura es troba a l'alçada del rellotge d'esfera i una altra a l'arrencada dels arcs de les finestres. La cel·la està oberta amb vuit finestres d'arc de mig punt; les de les cares amples són més altes i tenen balustrada; hi pengen campanes. Queda coronada per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada i dotze pinacles amb bola situats sobre els pilars dels vuit angles i al centre de cada cara ampla; aquest terrat té el terra bombat en forma de mitja esfera molt aplanada. Els seus murs són de carreus mitjans en el primer cos i petits i ben escairats en el de planta octagonal; són de pedra de gres daurada amb barreja d'altra de to torrat fosc. Per l'interior presenta diverses plantes; la primera correspon al sostre de la sagristia ubicada en els baixos; la segona té una sortida a la teulada del temple; la tercera guarda la maquinària del rellotge i els automatismes de les campanes; la quarta correspon a la cel·la. Pel seu interior hi puja una escala de cargol de 104 graons de pedra picada de la mateixa mena que tot el temple, de gres groguenc; està situada a la banda de migdia; des de la cel·la fins al terrat s'hi va per una escala de gat. Situació: angle nord-est de la capçalera encarada a llevant. Alçada: 33'50 metres. Esveltesa: 5,2 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-14011 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| FUNDICIÓN DE SALVADOR MANCLÚS | Gran fundición de campanas Salvador Manclús | 1970 |
| GINÉ ALSINET, Pere; PIÑOL CERRO, Isidre | Les campanes dels tocs. Anàlisi de les campanes de Les Garrigues | 2011 |
