| Alçada del campanar | 22.16 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 10 metres. Església refeta en l'estil barroc entre el 1727 i el 1733. Consta d'una nau coberta d'una volta de llunetes i acompanyada de passadissos laterals; entre ells i la nau s'hi troben pilars quadrats acanalats on descansen arcs formers de mig punt; el presbiteri és recte. El frontis, ja neoclàssic, té un portal en arc de mig punt amb el marc ressaltat i flanquejat per dues columnes toscanes exemptes sobre pedestals a cada banda; sostenen un entaulament amb el fris decorat amb majòlica blavosa i uns pinacles adossats al mur per damunt de la cornisa; més amunt s'hi troba una rosassa i, per coronament, un gran frontó triangular amb espadanya d'un ull ocupat per un pinacle piramidal. El mur del frontis està arrebossat i pintat en color crema amb el sòcol de pedra d'un to blavós; els murs laterals estan arrebossats i pintats de blanc. Guarda una imatge de la Mare de Déu del Vinyet d'actitud sedent amb el Nen a la falda, obra de fi del segle XII o principis del XIII refeta avui dia després de les mutilacions sofertes durant el temps de la guerra del 1936; també molts exvots i miniatures navals. Campanar neoclàssic auster i tardà del 1872. Té planta gairebé quadrada (4'00 x 4'15 m); per damunt del nivell de la teulada del temple es transforma en un cos de caires aixamfranats; està coronat per una cornisa motllurada i una cúpula vuitavada recoberta de rajoles rogenques amb una creu de pedra al cim inclosa en la mesura de l'alçada. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; una motllura composta es troba al capdamunt del primer cos i dues més en el segon, una al principi i l'altra a l'arrencada dels arcs de les finestres. Arquitecte: mossèn Joan Llopis i Pi. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a tramuntana. Alçada: 22'16 metres. Esveltesa: 5,3 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-11920 |
| Autor | |
