| Alçada del campanar | 25.81 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 698 metres. Església romànica del segle XIII amb aportacions del gòtic i modernes com la capella de Santa Bàrbara del 1617 de l'arquitecte de Cervera Miquel Rabiol, i amb una capçalera del segle XIX. Consta d'una nau coberta amb una volta de canó apuntada sobre una imposta motllurada que ressegueix tots els murs; està reforçada per dos arcs torals recolzats en petites pilastres poligonals; la capçalera la forma un absis poligonal. El cor és una obra del segle XVI; descansa en un arc rebaixat de dovelles ben escairades i en una volta ogival simple. Unes capelles laterals amb voltes de creueria simple són del segle XIV; la de la dreta amb absis semicircular conté quatre relleus gòtics sobre la vida de Maria i una pintura del Sant Sopar de Lluís Masriera (1872-1958) orfebre i pintor modernista. El frontis té un portal romànic en arc de mig punt amb tres arquivoltes i un bordó; la central bossellada descansa damunt una imposta i en una columna per banda; una finestra d'arc de mig punt es troba a mitja alçada i una cornisa angular amb un fris de mènsules esglaonades el coronen. El seu mur és de carreus irregulars i matussers en part i la resta, com per l'interior, de carreus petits i ben escairats de pedra de to groc daurat. A tramuntana hi havia una porta renaixentista avui tapiada; l'actual romànica, a ponent, procedeix d'una antiga ermita des de la qual fou traslladada al segle XVIII. Dimensions: 17'00 x 8'88 x 8'00 metres respectivament de llargada, amplada i alçada. Guarda part d'un retaule gòtic de pedra dedicat a Santa Maria obra de Jordi de Déu conegut també per Jordi Joan, escultor grec actiu a Catalunya al segle XIV i mort a Tarragona el 1406; una pica baptismal renaixentista de boca circular amb uns relleus en forma de pètals a tot el voltant de la seva cara i amb un peu tornejat ample refeta després del 1939. Aquesta parròquia la va fer famosa el seu rector (1607-1621) Francesc Vicent Garcia (1582-1623), poeta satíric conegut com “el rector de Vallfogona”. Campanar aixecat cap el 1760-65 sota la direcció del mestre de cases Salat. Té planta gairebé quadrada (4'70 x 4'83 m.) i està dividit per motllures en quatre cossos, l'últim dels quals és la cel·la oberta amb finestrals d'arc de mig punt, un a cada cara; està capçat per una cornisa motllurada sobre mènsules amb gàrgoles als angles i una teulada piramidal de rajoles verdes amb un pinacle al cim. Els seus murs són de carreus ben escairats de pedra d'un to daurat; té un rellotge que data del segle XVII restaurat recentment (2001). Està dotat de tres campanes incorporades modernament: Maria Bàrbara del 1945, Cristòfora i Santa Maria, ambdues del 1998. Per l'interior hi puja una escala d'obra, arrapada a la paret i amb un ull central. És un campanar senzill però ben proporcionat i solament decorat amb unes fines motllures i alguna espitllera a la banda de migdia. Situació: adossat al mur de migdia fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 25'81 metres. Esveltesa: 5,3 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-13174 |
| Autor | |
