| Alçada del campanar | 30.59 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 772 metres. Església neoclàssica del 1869. Consta de tres naus, la central coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals; les laterals amb voltes d'aresta; té capçalera recta, transsepte, cancell i cor; al creuer s'hi aixeca una cúpula rebaixada sobre petxines. El frontis té un portal rectangular amb un ràfec motllurat sobre dues mènsules al damunt i una destacada cornisa motllurada a mitja alçada que divideix la façana en dues zones horitzontals; deixa en la superior una finestra semicircular a mitja alçada; dues pilastres de dalt a baix del frontis deixen la zona central emmarcada i la separen de les zones laterals; per coronament, un frontó triangular de marc filetejat té una creu de pedra al cim. Els seus murs en tot l'edifici són de grans carreus ben escairats de les pedreres locals, de to groc daurat. Guarda unes pintures murals del 1940 a diverses parts de l'edifici; són obra del pintor local Santiago Tarragó Lafau. Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer cos de planta gairebé quadrada (4'89 x 5'14 m); el segon octagonal està coronat per una destacada cornisa i un terrat amb barana de carreus. La cel·la situada en el segon cos té finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; hi penja alguna campana. Els seus murs són de carreus ben escairats en pedra de color groguenc de pedreres properes. Com elements que decoren els murs hi té motllures a diversos nivells que es corresponen amb les de la façana principal; les cares de la cel·la queden emmarcades formant plafons. Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a migdia. Alçada: 30'59 metres Esveltesa: 6 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-12933 |
| Autor | |
