| Alçada del campanar | 20.43 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 1135 metres. Església d'origen romànic modificada cap el 1749 i reconstruïda després del 1936. Consta d'una sola nau coberta amb una volta de canó; té la capçalera recta i està acompanyada d'una capella dedicada al Santíssim en posició lateral. El frontis té un portal del 1740 de pedra blanca en arc de mig punt dovellat sobre una senzilla imposta i amb muntants de carreus ben escairats, tots amb peces grans, una rosassa atrompetada a mitja alçada i una cornisa d'un únic vessant ja que l'altre està ocupat pel campanar. Està bastida amb murs de maçoneria matussera amb peces fosques embegudes en calç ben visible, i amb carreus de pedra blanca a cantoneres. Campanar probablement del segle XVII, auster, d'aires rústics i ben endreçat. Té planta gairebé quadrada (4'44 x 4'38 m) i està coronat per una cornisa i una agulla piramidal d'obra amb una estructura adossada pel cantó de migdia, una mena de pinyó, on hi figura l'esfera del rellotge i, al seu damunt, una petita campaneta. Els seus murs són de maçoneria de peces fosques amb carreus de pedra blanca a cantoneres. La cel·la està oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, amb els marcs de pedra blanca. El primer cos, separat de la cel·la amb una fina motllura blanquinosa, té unes petites finestretes rectangulars en pisos situats al seu dessota. Una escala de cargol de pedra permet accedir a la cel·la. Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 20'43 metres. Esveltesa: 4,6 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-7723 |
| Autor | |
