Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Esteve - VILA-SECA (CATALUNYA)

(Referència: 7180)


Alçada del campanar 29.82
Data de construcció Siglos XVI - XVII
Autor Joan Morsegas
Descripció Es un monumento con más de 800 años de historia. Destaca en el horizonte y es el más esbelto de los edificios recientes gracias a la bella y austera silueta del campanario de la iglesia de Sant Esteve. La leyenda se consolida con la historia, la cual atribuye la devoción por Sant Esteve a la difusión de la leyenda del Rescat de Sant Esteve en el tiempo de fundación y repoblación de Vila-seca del Comú, en la segunda mitad del siglo XII.

En 1588 tomó posesión de la parroquia de Vila-seca el emprendedor Pere Gebellí. Su actividad como cura rector condicionó profundamente el decenio siguiente. Una nueva iglesia dedicada al protomártir Sant Esteve y la rectoría fueron las que tuvieron mayor envergadura en aquellos tiempos. Conviene recordar que en el año 1525 se había producido la fusión de las dos Vila-seca medievales y que el nuevo municipio se llamaría Vila-seca de Solcina. Ambos núcleos tenían su propia iglesia. La de Solcina, dedicada a Sant Joan, se llamaba Sant Joan Extramurs en el siglo XVI, por su ubicación fuera del recinto amurallado de Vila-seca del Comú. La otra seguía dedicada a Sant Esteve. Las dos tenían sus respectivos cementerios. El cementerio de la antigua Vila-seca del Comú formó parte del solar utilizado en la reedificación. Hasta bien entrado el siglo XVII se utilizó el cementerio de Sant Joan.

Las obras de Sant Esteve se iniciaron el 10 de abril de 1588, según una capitulación hecha a favor del maestro de obras Joan Morsegas. El terreno de la nueva edificación había sido permutado en 1564. La iglesia fue inaugurada en los últimos años del siglo XVI. El campanario, que seguramente cumplió las funciones de torre de defensa, se erige aún hoy – sin cimientos – sobre el altar de la Mare de Déu del Roser. Fue construido a partir del año 1605. Seguramente el conjunto se debió acabar en 1611, ya que en 1618 hubo un entierro. En 1855 se adquirió el reloj.

La anterior iglesia medieval tuvo tres tramos, dos capillas a cada lado, el presbiterio en el altar mayor y una longitud de 16 metros. Orientada de este a oeste, se ha situado en el presbiterio y la sacristía del actual edificio. Hace 400 años que Sant Esteve es de una sola nave, en un estilo de transición entre el gótico y el renacimiento, con el campanario de planta rectangular cubierto por una terraza. La fachada es sencilla, con un rosetón abierto por encima del tímpano triangular que corona la puerta de entrada. Tiene capillas entre los contrafuertes, una cabecera poligonal, unas bóvedas de crucería y un arco de medio punto en una entrada cubierta por dos columnas jónicas. Numerosas gárgolas en forma de cañón intentan romper la pureza de líneas de esta obra del Renacimiento.


http://www.lapinedaplatja.info/esglesia-vila-seca.php


Altitud: 45 metres.
Església aixecada entre el 1589 i el 1604, a mig camí del gòtic i del Renaixement, molt ben restaurada avui dia. Consta d'una nau de cinc trams coberta per una volta de creueria sobre quatre arcs torals apuntats que acaben en mènsules antropomorfes; està acompanyada de capelles laterals obertes en arc de mig punt. El cor amb barana de pedra amb òculs calats descansa en un gran arc rebaixat que sosté un embigat de fusta. A la dreta i al fons hi té una gran capella adossada al temple i que té un frontis amb portal en arc rebaixat, un òcul a mitja alçada i una cornisa sinuosa amb creu al cim. El mur frontal del temple encarat a migdia es troba arrebossat i emblanquinat i amb carreus visibles de pedra groguenca a cantoneres. La portalada oberta en ell és renaixentista; té un portal en arc de mig punt filetejat damunt impostes, columnes jòniques sobre pedestals adossades als muntants, entaulament i frontó triangular; una rosassa motllurada i atrompetada decorada amb sanefes d'esferes i denticles a mitja alçada i, al capdamunt, una minsa cornisa horitzontal amb els extrems inclinats; unes àmplies grades donen accés a l'entrada.
Dimensions: 30'66 x 9'80 x 14'72 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles fa 15'03 metres.
Arquitectes: Joan Mosergues, Lleonard Soler i Joan Parellada.
Campanar bastit entre el 1605 i el 1618, segurament aprofitant una antiga torre de guaita. Té planta rectangular (3'10 x 5'70 m). Està coronat per una fina cornisa i un terrat amb barana d'obra. La cel·la queda oberta amb finestres de punt rodó, dues a les cares llargues i una a les curtes; al seu damunt hi figura un cos prismàtic obert per petits òculs, un als costats curts i dos als llargs. L'esfera d'un rellotge es troba a la cara que dóna a migdia, la frontal. Els seus murs estan arrebossats i emblanquinats amb carreus visibles de pedra groguenca a cantoneres; el cos de la cel·la no està arrebossat i s'hi veuen paraments de carreus marronosos clars barrejats amb algun de negrós.
Una escala ampla puja per la banda dreta del temple, va de paret a paret sense deixar cap ull central; un cop arriba a l'alçada de la volta, i per un terradet, s'arriba a dins del campanar on n'hi una de mes estreta, d'obra i, sobre voltes, arrapada als murs, sense gairebé barana i amb ull central porta fins a la cel·la; en ella hi pengen dues grans campanes penjades del centre i una tercera de mitjana penjada a la finestra de la cara frontal.
Situació: damunt l'ala dreta del temple, cap a la meitat, pel cantó de llevant.
Alçada: 29'82 metres.
Esveltesa: 5,2
Protecció Bé Inventariat
Identificador: IPA-12629
Campanes Hay una campana en el vano de la cara principal donde se aloja la esfera del reloj COLL y por lo menos tres en el interior. La campana que se aloja en el vano, en la actualidad carece de electromazo y sistemas de bandeo.
Los toques de los Cuartos, las Horas y el Ángelus, con sonidos diferentes, proceden de las campanas del interior del campanario.
Tocs actuals de campanes Horas y cuartos, Ángelus ...
Notes Fiestas: San Antoni Abat el 17 de enero. Fiesta patronal el 3 de agosto.
Orientación entrada al templo 150º aprox.
Autor
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (31-05-2002)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (19-07-2007)
  • FERNÁNDEZ SALINAS, Fernando [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (24-08-2015)
  • CIURANA I ABELLÍ, Blai (20-08-2022)
  • Quadrant solar
    Muestra solar

     

    32 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa Blai Ciurana i Abellí
    Actualització 30-08-2022

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Cel·la de campanesSant Bernat Calvó (0)ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)194463145
    Cel·la de campanesMercè (1)GUIXÀ199776254
    Cel·la de campanesVerge de la Pineda (2)ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)194881308
    Cel·la de campanesAntònia (3)GUIXÀ199696512
    Cel·la de campanesSant Esteve (4)ROSES ATZENETA1968105670

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • VILA-SECA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 20-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 72 Visitants: 72 Usuaris: 0