| Descripció |
Església barroca aixecada entre el 1690 i el 1732; fou refeta després del 1939. Consta d'una nau de sis trams coberta amb voltes de llunetes sobre set arcs torals de mig punt; l'acompanyen dos passadissos laterals, un presbiteri semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera decorada com una immensa petxina i prolongat amb un tram amb volta de llunetes; la capçalera és recta. Té un cor sobre un arc rebaixat que té continuïtat amb unes tribunes amb balustrada sobre els passadissos. Els seus murs exteriors tenen carreus de pedra grisa ben escairats i encoixinats amb un rombe central en la part baixa fins a mitja alçada; a partir d'aquesta alçada els paraments són carreus de pedra blanca sense encoixinar i recorreguts, al frontis, per quatre pilastres, dos d'elles a les cantoneres.
El frontis està ornat amb una gran portalada barroca; té un portal rectangular amb el marc motllurat flanquejat per unes columnes salomòniques adossades als muntants, dues a cada banda; al damunt de l'entaulament hi ha un gran relleu al·lusiu al pessebre de Betlem; a banda i banda d'ell s'obren unes finestres amb els brancals decorats amb pilastres. Una rosassa motllurada i atrompetada a mitja alçada està envoltada d'una decoració abarrocada i d'uns pinacles de bola adossats al mur. Al capdamunt, una cornisa motllurada de perfil corbat convex al centre i còncau als laterals té uns pinacles al cim al damunt de les pilastres que emmarquen la zona central i a les cantoneres. A la façana lateral que dóna a les Rambles hi ha oberta, des del 1906, una segona porta d'estil barroc amb el portal rectangular, muntants de carreus encoixinats i un medalló poligonal al seu damunt.
Dimensions: 46'50 x 13'66 x 22'45 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; la llargada inclou els 3'13 metres de fondària que corresponen a l'atri o gran cancell; l'amplada total de la nau i els passadissos laterals fa 19'70 metres i si hi afegim la fondària de les capelles laterals, arriba als 28.
Arquitectes: Josep Juli, barceloní mort el 1694, tracista que comptà amb l'arquitecte Tort i amb l'escultor Dídac de Lacarre, jesuïtes ambdós, per completar l'obra; la segona porta és deguda a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931); la restauració feta el 1947, després de la destrucció de l'església el 1936, és obra de l'arquitecte Rafael Vila.
Guarda, presidint l'Altar Major, una imatge de la Mare de Déu obra de l'escultor noucentista Joan Rebull; té unes pintures murals, a les capelles laterals, del grup Flama dirigit per mossèn Camprubí i de Navarro Rodón, i una pica barroca (segle XVIII) dins d'una fornícula, única peça salvada de la destrucció del 1936, avui però trencada per efecte d'unes obres a la casa veïna. La façana principal, al carrer del Carme, te unes escultures de sant Ignasi i de sant Francesc de Borja, i la representació de la Nativitat en relleu; a la cantonada dels carrers Xuclà i Carme dins d'una fornícula hi ha l'escultura de sant Francesc Xavier, obra de Francesc de Santa Cruz, barceloní, que també esculpí la imatge del Nen Jesús a Betlem damunt la porta oberta a la Rambla. Té orgue.
Campanar d'un barroc senzill coetani del temple. Té planta segurament quadrada (5'50 x 5'50 m) (pel cantó nord no ha estat possible mesurar-lo per estar adossat a la casa veïna), de carreus encoixinats en la seva primera meitat i simples al cos superior; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb barana d'obra. La cel·la té quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara, amb reixes i baranes metàl·liques. L'escala que puja per l'interior segueix el model català sobre voltes, arrapada als murs i amb un ull central ampli; des de la cel·la fins al terrat l'escala es fa més estreta.
Alçada: 32'38 metres.
Esveltesa: 5,8 |
---|
Protecció |
Bé cultural d'interès nacional 1959-MH
Identificador: RI-51-0009736
|
---|
AutorDALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (2001) DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (15-04-2003) CIURANA I ABELLÍ, Blai (20-02-2018) |
|