| Alçada del campanar | 45 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 35 metres. Església barroco-neoclàssica construïda entre el 1710 i el 1752; per les seves grans dimensions se l'anomena la Catedral del Llobregat. Consta d'una nau acompanyada de dos passadissos laterals; té la capçalera recta i un atri amb el cor al damunt i tribunes laterals sobre els passadissos. La nau central consta d'un àmbit inicial o atri i de sis trams, un d'ells amb el cor; estan coberts de voltes de llunetes sobre sis arcs torals de mig punt amb una imposta classicitzant a la seva base i pilastres adossades als pilars rectangulars que la separen dels passadissos; damunt aquests pilars hi descansen arcs formers de mig punt; l'atri està tancat per un mur amb tres grans obertures vidriades en arc de mig punt; al seu damunt hi ha el cor amb barana de fusta que descansa en el mur i en una volta d'aresta. El presbiteri, de gran fondària, està cobert per una volta bufada damunt de nervadures i clau de volta (potser falses) amb dos grans finestrals en arc de mig punt, un a cada banda. El frontis orientat a llevant mostra un parament de carreus grans a la part inferior i petits des de mitja alçada. La portalada barroca té un portal rectangular amb pilastres toscanes adossades als muntants, un entaulament amb un frontó circular truncat amb fornícula al damunt que conté la imatge del patró en pedra blanca, una clau de volta del temple gòtic precedent encastada sobre mateix del frontó truncat de la fornícula, una rosassa a mitja alçada i la cornisa fent curvatura convexa al centre i còncava als laterals. Quatre pilastres robustes de carreus ben escairats divideixen de dalt a baix el frontis en tres zones que es corresponen amb les respectives de l'interior; dues emmarquen la zona central i dues més estan situades a les cantoneres; al capdamunt de totes elles s'hi aixequen pinacles acabats en esferes. L'edifici està situat en un lloc alt i s'hi accedeix per una esplèndida escalinata amb una balustrada que la tanca. Al mur de migdia hi ha un portal romànic sobre estructures encara més antigues, romanes. Dimensions: 47'62 x 13'00 x 19'71 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada inclou els 6'72 metres de fondària de l'atri; l'amplada total de la nau i els dos passadissos des del fons de les exigües capelles laterals arriba al 25'91 metres. Arquitectes: sembla que el projectista fou el rector Mossèn Francisco de Albertí i Salvà (1669-1775) de Llagostera i dels mestres de cases Josep Tintorer († 1718) i el seu nebot també Josep Tintorer (n. 1695), ambdós de Barcelona. Guarda un frontal d'altar romànic de fusta policromada en relleu; una taula gòtica del segle XV atribuïda a Lluís Dalmau; el sepulcre de Rafael Casanova en una capella de la dreta; les imatges del patró: la del presbiteri és de l'escultor Josep Maria Camps i Arnau i la de la fornícula de la façana procedeix dels tallers dels pares salesians de Sant Vicenç dels Horts. Una pintura sobre els sants Abdon i Senén de l'artista Josep Díaz del 1993. Campanar barroc coetani del temple. Té un primer alt cos de planta rectangular (7'20 x 8'85 m) bastit amb murs arrebossats i carreus a cantoneres; al seu damunt se n'aixeca un altre de vuitavat separat de l'anterior per una motllura i un pinacle a l'angle nord-est; està dividit en dos per una motllura que deixa a la part superior la cel·la; els murs d'aquesta són de carreus ben escairats i oberts amb vuit finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen campanes. Està coronat per una cornisa motllurada amb gàrgoles als angles, un terrat amb barana carreuada i pinacles de bola als vuit caires; al seu damunt hi té un petit edicle central acabat amb un pinacle. Una escala sobre voltes catalanes arriba fins a un replà des del qual segueix fins a la cel·la per una altra de cargol d'obra. Un segon campanar, bessó de l'actual, estava projectat aixecar-lo a l'angle esquerre del frontis, però va acabar-se l'obra sense intentar-se. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-est del frontis encarat a llevant. Alçada: 45 metres, dada facilitada pel rector mossèn Lluís Alonso; un servidor, fins a les esferes que coronen el terrat, n'hi he trobat 41; amb tot, deixo la mesura que em va donar el rector per si al damunt del terrat, que no he pogut observar, hi ha, com diuen, un pinacle que també caldria considerar. Esveltesa: 5 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-19000 |
| Autor | |
