| Alçada del campanar | 30.9 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 10 metres. Església dels segles XVI ó XVII en estil gòtic tardà. Consta d'una sola nau de cinc trams coberts amb voltes de creueria i capçada per un absis recte cobert amb una volta de canó de cassetons. Un fals transsepte està format per les capelles laterals com la del Sant Crist paral·lela a la nau, també anomenada capella fonda, de tres trams amb voltes d'aresta i capçalera coberta per una cúpula semiesfèrica amb ceràmica vidriada verda per fora; té un cancell digne, El cor amb balustrada de fusta descansa en un arc rebaixat i una volta de creueria. El frontis té un portal rectangular envoltat per arquivoltes apuntades sobre fines semi-columnes que deixen un timpà amb un relleu que representa Maria flanquejada per dos àngels agenollats; a mitja alçada un finestral biforat amb l'arc calat i guardapols sobre mènsules; per coronament una cornisa motllurada amb un fris d'arcs cecs goticitzants amb, al damunt, tres florons i una creu de pedra al cim. Té un sòcol de pedra i el mur de maó arrebossat i pintat d'un to marronós fosc amb simulació de carreus. Dimensions: 31'83 x 9'89 x 13'25 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total comptada des del fons de les capelles laterals fa 13'82 metres. Guarda unes pintures murals al presbiteri del pintor Llucià Navarro (1924-2007). Campanar coetani del temple amb aires d'un gòtic tardà i amb afegits recents. Té un primer cos de planta rectangular (5'02 x 4'62 m) dividit en tres zones separades per motllures; la primera d'elles és un sòcol de pedra; les altres tenen paraments de paredat amb cantoneres de maó vist; un segon cos aixamfranat està dividit en dos pisos per una motllura composta; al segon s'hi ubica la cel·la amb quatre finestrals d'arc apuntat, un a cada cara; hi pengen campanes i té un rellotge d'esfera al dessota del finestral frontal; està coronat per una cornisa i un terrat; al seu damunt s'hi aixeca una torrella quadrada i aixamfranada amb quatre finestres d'arc apuntat amb alguna campaneta. Molt recentment (2006) fou completat per una agulla piramidal de rajoles vidriades. Una escala del tipus català, arrapada als murs i sobre voltes, puja fins al cor per un graonat digne de rajoles, i des d'aquí fins a la cel·la per un graonat de maons força deteriorat. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a migjorn. Alçada: 30'90 metres. Esveltesa: 6,1 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-9417 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| MARSIÑACH, Carmina | Cambrils pide silenciar los cuartos de las campanas de Santa Maria de noche | 2019 |
| ROVIRA i BARENYS, Lluís | El veí denunciant tampoc accepta el toc de les hores en horari nocturn del campanar de l'església de Santa Maria | 2019 |
| ROVIRA i BARENYS, Lluís | L'Ajuntament demana que se silenciïn els tocs dels quarts del campanar de l'església de Santa Maria, en horari nocturn | 2019 |
