| Descripció |
Altitud: 275 metres. Església neogòtica refeta el 1941 en haver quedat aterrada l'anterior del 1901 després dels fets del 1936. Es va inaugurar el 1946 i fou bastida amb murs de petits carreus ben escairats de granit gris i amb finestres i portes d'arc apuntat i robustos contraforts laterals. Consta d'una nau de sis trams coberts amb voltes de llunetes que descansen en arcs torals apuntats; cadascun dels trams té una minsa capella lateral il·luminada per un finestral amb vidrieres de colors; per sobre de les capelles hi ha oberts un grans òculs que il·luminen la nau. Està capçada per un absis poligonal de cinc costats desiguals. Una cornisa sobre caps de biga recorre tots els murs com extrem de la teulada de dos vessants que cobreix el temple. El frontis queda obert amb una portalada dovellada amb arc apuntat; té un timpà amb decoració acolorida damunt d'una entrada partida per un mainell que deixa dos portals rectangulars. Una gran rosassa vidriada i calada s'obre a mitja alçada així com dues finestres estretes i allargassades d'arc apuntat a banda i banda. Dimensions: 45'19 x 13'00 x 16'85 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada inclou la fondària (2'45 m) de l'atri separat de la nau per un gran mur vidriat i també la del presbiteri (12'74 m). L'amplada total des del fons de les capelles laterals arriba als 15'77 metres. Arquitectes: pel que fa al campanar, Francesc Folguera i Grassi (1891-1960) i Josep Torres i Argullol (1850 ?-1909) . Campanar neogòtic de fi del segle XIX; hi figura gravada la data del 1901; era l'antic campanar del temple aterrat el 1936 i que fou preservat com a torre del rellotge. Té planta rectangular (5'00 x 4'45 m) i murs de carreus ben escairats amb cantoneres ressaltades de maó vist, reforçat en el primer cos per dos contraforts a la banda de migdia; està dividit en cinc cossos per motllures; té un portal obert que permet l'entrada per la part posterior de l'església (en el temple antic estava aixecat damunt el portal del frontis, avui ha quedat a la capçalera), un ample finestral al segon cos, un de més estret en el tercer; un rellotge d'esfera al quart (el més reduït d'alçada) i el cinquè o cel·la obert amb finestres d'on pengen les campanes. Està coronat per una cornisa i un terrat de barana calada amb pilars geminats als angles; totes les finestres són d'arc apuntat amb un bordó sobre mènsules, obertes les altes a cada cara; alguna de la cel·la és geminada. L'escala que puja per l'interior, de recent instal·lació (2001), és de ferro i va fent ziga-zagues fins a la cel·la; des d'allí al terrat hi va una petita escala, també de ferro; a la part baixa es puja per l'estança lateral esquerra per una escala d'obra amb barana de ferro que arriba fins un primer pis on, per una porta, s'entra al campanar que hi té una estança baixa des d'on s'inicia l'escala que puja per l'interior; el seu primer tram és d'obra, però els restants ja són metàl·lics. Deixa un ampli ull central. Situació: adossat al mur de l'absis encarat a ponent. Alçada: 38'08 metres. Esveltesa: 7,6 |
|---|---|
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-16924 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| GILI, Olga | L’estelada del campanar a debat | 2018 |
| REDACCIÓ | El CDR de Sallent demana la dimissió de Saldoni per despenjar una estelada del campanar | 2018 |
| PALLÀS MARIANI, Xavier | Joan Boer, mestre dels fonedors de campanes olotins | 2020 |
Enregistraments sonors (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Audio | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| David Saldoni: “Ningú va tramitar el permís per penjar l’estelada” | 06-09-2018 | 06:40 |
