| Alçada del campanar |
31.45 |
---|
Descripció |
Altitud: 607 metres.
Església barroca aixecada al segle XVII i acabada el 1711. Consta d'una nau de cinc trams, un d'ells amb el cor, coberta amb una volta de llunetes sobre sis arcs torals de granit gris; està capçada per un presbiteri recte i fondo cobert per una volta de nervis units a una clau de volta considerable; les capelles laterals estan obertes amb arcs de mig punt. Té un atri lateral i un cor als peus amb barana de pedra que descansa en un arc rebaixat i una volta de nervis. El frontis té un portal rectangular amb pilastres toscanes d'escàs relleu adossades als muntants, un entaulament amb l'arquitrau filetejat i el timpà nu cobert per una destacada cornisa arquejada; una gran rosassa motllurada i atrompetada es troba a mitja alçada i, per coronament, té una cornisa angular motllurada amb un òcul sota mateix del vèrtex. L'entrada habitual es fa per un portal lateral al cantó de migdia que dóna a un atri amb làpides romanes exposades. Els seus murs per l'interior estan pintats de blanc i per l'exterior els paraments són de grans carreus en el frontis i de paredat en els laterals
Dimensions: 35'55 x 10'40 x 15'72 metres de llargària, amplada i alçada respectivament; l'amplada total comptada des del fons de les capelles laterals fa 17'40 metres.
Guarda una imatge gòtica d'alabastre policromat de la Mare de Déu del Roser, una altra de l'Assumpta de talla a l'altar major; una creu de terme gòtica i cinc làpides funeràries de l'Edat Mitjana. La imatge gòtica de la Mare de Déu del Portal es troba en una ermita situada davant per davant de l'església parroquial; és de pedra policromada i té uns 70 cm d'alçada; representa la Mare asseguda amb el Fill dret sobre el seu genoll esquerre; un ocell pica la mà esquerre del Noi que, amb la mà dreta, beneeix.
Campanar barroc tardà coetani del temple. Té un primer alt cos de planta rectangular (5'50 x 6'60 m); en superar l'alçada de la teulada del temple es converteix en octagonal; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada amb pinacles de bola als vuit angles; sobre el terrat s'aixequen vuit arcs apuntats units al centre. A la cel·la, sota terrat, s'hi obren vuit finestrals d'arc de mig punt, un a cada cara; hi penja alguna campana. Unes motllures marquen els pisos i se'n troba també una a l'arrencada dels arcs de les finestres i una altra al seu damunt una mica per sota de la cornisa. L'escala que puja pel campanar és del tipus català sobre voltes d'obra i graons de pedra; per passar de la cel·la al terrat n'hi ha una de cargol de pedra. Els seus murs són de carreus ben escairats de pedra marronosa un pèl rosada.
Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent.
Alçada: 31'45 metres.
Esveltesa: 4,7 |
---|
Protecció |
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-5953
|
---|
Intervencions |
L'any 2007 es realitza una reforma general de les campanes dotant-les de sistema alemany o llançat. La campana dels quarts es baixa a la cel·la i passa a formar part del conjunt litúrgic i al seu lloc s'hi col·loca una campaneta nova amb finalitats estètiques. S'afegeix al conjunt una campana petita de l'església de Santa Coloma de Marata (les Franqueses del Vallès) i l'Estefania. |
---|
AutorDALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (2001) DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (05-10-2005) CIURANA I ABELLÍ, Blai (24-08-2021) |
|