| Alçada del campanar |
23 |
---|
Descripció |
Altitud: 362 metres.
Església neoromànica de finals del segle XIX acabada el 1933 i reformada entre el 1940 i el 1962. Consta d'una nau acompanyada de dos passadissos laterals. El frontis està precedit d'unes àmplies grades i d'un porxo constituït per tres arcs de mig punt al davant i uns altres als costats; descansen en sengles columnetes, dobles als angles; està cobert per una teulada de tres vessants. A la part alta de la façana hi ha obert un finestral amb tres arcades de punt rodó damunt una imposta sostinguda per columnetes, una a cada banda. Per coronament, una cornisa angular està decorada amb un escaquejat i amb un fris a base d'arcuacions cegues al seu dessota; una creu de pedra es troba al cim. Els seus murs tenen els paraments arrebossats i pintats d'un color beix clar i les cantoneres reforçades amb carreus.
Arquitectes: Josep M. Sagnier. El 1956, Cèsar Martinell va realitzar el projecte de decoració del presbiteri. Les pintures són d'Antoni Català, de 1958.
Campanar neoromànic del 1952. Té planta gairebé quadrada (3'96 x 3'80 m). El formen una base constituïda per un alt sòcol de carreus ben escairats a mig desbastar per l'exterior amb finestres d'arc de punt rodó, una a cadascun dels dos costats visibles; va seguit d'un alt cos de murs de maó vist amb carreus als caires a manera de lesenes cantoneres; unes espitlleres a cada cara estan situades a diversos nivells. Al damunt s'hi troba un tercer cos, cúbic, on s'hi ubica la cel·la; té dos finestrals d'arc de mig punt a cada costat i un fris de petits arcs cecs damunt de cada finestral. Està coronat per una cornisa i una teulada a quatre vessants amb un pinacle al cim.
Situació: exempt, lleugerament avançat respecte de l'angle esquerre del frontis.
Alçada: 23'00 metres.
Esveltesa: 5,8 |
---|
Protecció |
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA-5518
|
---|
AutorDALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (2001) |
|