| Descripció |
Altitud: 98 metres.
Església romànica dels segles XII-XIII; només en resten els carreus que formen els murs; fou modificada cap al segle XVIII. Consta d'una nau sobrealçada de volta apuntada, transsepte amb una modesta cúpula al creuer, absis semicircular prolongat un tram amb un mur de paredat. En el seu interior, els arcs de les capelles laterals i les pilastres són de carreus ben escairats en pedra grisa. El cor descansa sobre un arc rebaixat damunt del cancell. El frontis té un parament romànic de carreus ben escairats de pedra marronosa però a la part alta apareix un alçament amb un mur arrebossat i emblanquinat. Hi té un portal de pedra blanca d'un barroc senzill amb el marc rectangular amb pilastres toscanes d'escàs relleu adossades als muntants, un modest entaulament i, més amunt, un òcul.
Guarda una petita imatge barroca de la Mare de Déu i el Nen, i un Santcrist a la creu, segurament barroc, de mida mitjana, tot a la Sagristia; conserva una relíquia del patró Sant Julià a l'interior del peu de l'altar major visible a través d'una finestreta vidriada.
Campanar barroc inacabat. Té un primer cos de planta gairebé quadrada (5'25 x 5'15 m); el segon és octagonal i en ell s'hi ubica la cel·la amb els finestrals interromputs, sense cobrir, un a cada cara alterna. Els murs de l'alta base són de paredat, en canvi al segon cos del segle XVIII són de carreus mitjans, ben escairats i alineats.
Situació: adossat i mig incorporat a l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent.
Alçada: 18'33 metres.
Esveltesa: 3,5 |
---|
Protecció |
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPA: 19927 |
---|
AutorDALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (30-03-2011) |
|