| Descripció |
Altitud: 370 metres. Església romànica de fi del segle XII o principis del XIII. Consta d'una nau sobrealçada coberta amb una volta de canó apuntada; està capçada per un absis semicircular amb cornisa motllurada i, al dessota, uns frisos de dents de serra i d'arcs cecs amb mènsules, algunes amb senzills relleus; el seu parament és de carreus grans ben escairats i disposats en filades uniformes; els murs de la nau també tenen carreus grans ben escairats a excepció del parament situat sobre el portal de migdia que presenta un parament del segle XV en ésser refet després d'alguna alteració i que mostra grans carreus de granit gris matussers, irregulars i disposats en filades regulars; les àmplies juntures deixen a la vista el morter de calç. Té dos portals rectangulars, un a ponent i l'altre a migdia; estan recoberts amb un arc de mig punt i una sola arquivolta el de ponent, i amb quatre arquivoltes dovellades i treballades una d'elles amb decoració geomètrica el que queda a migdia; descansen sobre una senzilla imposta; tant les llindes com el timpà són llisos. El portal rectangular de migdia té un guardapols treballat amb escacat; al damunt del portal de ponent hi ha oberta una finestra rectangular amb un marc de peces estriades d'època renaixentista. Tots els murs tenen un sòcol de 90 centímetres d'alçada i 10 de gruix. La zona superior dels murs, la sobrealçada, té amples finestres enreixades en tot els laterals i està mig arrebossada; una antiga cornisa la separa del parament carreuat inferior romànic. Sobre la nau, a la capçalera, s'aixeca una torreta quadrangular tardana que segurament feia tasques de comunidor. Dimensions: per l'exterior fa una llargada de 30 metres per 8 d'ample, aproximadament. Conserva una làpida sepulcral de marbre blanc amb relleus arcaics que representen un enterrament; sembla del segle XII i procedeix de l'església de Sant Martí de Fontfreda, petita població d'hàbitat dispers dins del terme de Maçanet. Campanar d'un barroc senzill dels segles XVII o XVIII. En sobresortir de la teulada té una zona d'escassa alçada de planta gairebé quadrada (5'67 x 5'40 m); sembla que hi ha unes antigues finestres ara cegades, potser una vella espadanya. Al seu damunt hi ha un segon cos octagonal irregular obert amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna, i amb una motllura a l'arrencada dels arcs; una altra motllura separa els dos cossos i té uns pinacles de bola als angles. Els seu murs són de carreus de pedra grisenca, petits, ben escairats i alineats. Des de la sagristia, al darrere del temple, es puja a les golfes per una escala d'obra; per les golfes es passa cap al frontis fins al campanar; pel seu interior hi puja una escala de pedra que va de paret a paret i dóna accés a la cel·la. Situació: damunt els peus de la nau, centrat en el frontis orientat a ponent. Alçada: 23'42 metres. Esveltesa: 4,1 |
|---|---|
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-19871 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| LOUZAO VILLAR, Joseba | El sonido de las campanas: una aproximación al paisaje sonoro católico en la España contemporánea | 2018 |
