| Alçada del campanar | 31.55 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 56 metres. Església dels segles XVIII (1722 i 1785) i XIX amb restes d'una antiga església romànica de tres naus avui convertida en sagristia de la nova. Consta d'una nau coberta amb una volta de llunetes igual com les capelles laterals i el transsepte; una cúpula s'aixeca al creuer dins d'un cimbori octagonal; està capçada per un absis semicircular. El frontis té un portal en arc rebaixat amb marc de pedra blanca amb fines motllures; al seu davant hi té unes grades d'accés; un òcul també de pedra blanca es troba a mitja alçada i, per coronament, hi té una minsa cornisa angular. Tant el marc del portal com el de l'òcul destaquen per la seva blancor en contrast amb el color fosc dels murs que presenten paraments de paredat amb barreja de pedra negra volcànica i rogenca. Arquitecte: mestre de cases Pere Santariol. Campanar merament funcional aixecat en el 1883. Té un primer alt cos de planta rectangular (6'00 x 5'00 m); el segon és octagonal irregular amb motllures a sota i a sobre dels finestrals; està coronat per una cornisa i un terrat amb barana d'obra. La cel·la queda oberta per quatre finestrals d'arc de mig punt, un a cada cara alterna; hi pengen campanes. Els seus murs són de paredat de pedra negra i rogenca, barrejada, amb carreus de pedra blanca a cantoneres només en el primer cos. Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 31'55 metres. Esveltesa: 5,2 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA: 19742 |
| Autor | |
