| Alçada del campanar | 29.6 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 7 metres. Església neoclàssica del segle XIX amb algunes restes romàniques d'un edifici anterior com ho són uns indicis de porta a la dreta del frontis i algun parament al mur de migdia (segles XII o XIII). Consta d'una nau i d'un transsepte coberts amb voltes de llunetes; estan acompanyats de capelles laterals amb voltes d'aresta; la capçalera la forma un absis poligonal de cinc costats. El frontis té un mur de paredat arrebossat i pintat en un color tirant a morat amb carreus visibles a les cantoneres; hi ha obert un portal en arc de mig punt emmarcat per petites dovelles motllurades i carreuons de pedra blanca; una gran rosassa motllurada i atrompetada es troba a mitja alçada; part d'amunt s'hi veu una minsa cornisa angular amb una creu rodona i calada al cim. Guarda pintures murals neoclàssiques en la capella de l'extrem sud del transsepte; són de l'artista Joan Carles Panyó i Figaró (1755-1840). Campanar coetani del temple merament funcional. Té planta gairebé quadrada (5'90 x 6'15 m) amb murs de paredat i carreus a cantoneres, i un segon cos octagonal, amb la cel·la, de carreus ben escairats amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; està coronat per una minsa cornisa motllurada i una teulada al centre de la qual s'hi ha aixecat un terrat de perímetre reduït amb una barana d'obra amb merlets esglaonats i apuntats. A les seves paret nues només s'hi veuen petites finestretes rectangulars a diversos nivells per la cara frontal. Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 29'60 metres. Esveltesa: 4,8 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA: 17874 |
| Autor | |
