| Alçada del campanar | 27.25 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 1161 metres. Església del gòtic tardà de principis del segle XVI. Consta d'una nau amb un absis poligonal reforçat amb robustos contraforts; l'acompanyen capelles laterals ja barroques. El cor amb una barana de balustres de fusta descansa en un arc rebaixat. Al frontis neoclàssic del 1771 s'hi obre una portalada amb portal en arc de mig punt i una doble arquivolta dovellada; unes pilastres d'escàs relleu amb pinacles al cim estan adossades als brancals carreuats; al seu damunt hi ha una fornícula sense imatge amb pilastres a l'entorn i una cornisa sinuosa; més amunt hi ha un òcul de marc ressaltat de pedra blanca i una finestreta d'arc de mig punt sota la cornisa angular; la teulada té dos vessants amb forta inclinació i cobreix tota l'amplitud del temple. El mur del frontis de lloses mig picades i disposades en filades es troba en la seva major part arrebossat i emblanquinat encara que en no massa bon estat. Guarda una pica baptismal amb decoracions geomètriques, i una pica d'olis d'un sol compartiment a la sagristia de mà dreta. Campanar neoclàssic rústic i auster del Pallars aixecat com el frontis el 1771. Té un primer cos de planta rectangular (5'12 x 3'80 m); el segon té els caires aixamfranats. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi pengen tres campanes. Està coronat per una cornisa i una agulla piramidal vuitavada amb inflexió a la base; queda recoberta de lloses de pissarra negra; ha esta refeta el 1992; una esfera horària es troba sota de la finestra de la cara frontal. Els seus murs són de maçoneria de lloses amb un arrebossat emblanquinat mig perdut. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a migdia. Alçada: 27'25 metres. Esveltesa: 5,3 |
| Protecció |
Bé inventariat Identificador: IPA-290 |
| Campanes | L'església de la Immaculada disposa de campanar que aguanta tres campanes als seus finestrals, més una quarta dipositada en els baixos del campanar. |
| Tocs tradicionals de campanes |
Joan Gaspar i Coma, fill de l'antic campaner, ens informa que abans d'anar a fer el soldat, quan tenia 20 anys, recorda que ajudava el seu pare a fer-les voltar. Tocaven regularment al matí, al migdia, i a la nit. La mitjana 7/8 batallades, la grossa 3/4 batallades i la mitjana 7/8 batallades. Recorda que al capvespre anaven els nens a suplicar al campaner que no toqués encara, per poder jugar una estona més, doncs al toc de les darreres batallades havien d'acudir a casa a sopar. Els dissabtes i vigílies de festa es feia un repic general, amb 3 campanades la grossa, seguit altre cop de repic general. La campana petita es va esquerdar a finals de la guerra. Els vencedors la van repicar molt i després la van fregar amb el vestit de llana. |
| Autor | |
