| Alçada del campanar | 25.16 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 328 metres. Església aixecada en estil gòtic al segle XIV; la façana principal d'aires renaixentistes molt austers és del segle XVII. Consta d'una nau de dos trams coberts amb voltes de creueria; té la capçalera recta oberta amb un finestral gòtic triforat i amb l'arc calat. El frontis encarat a ponent té un portal rectangular davant grades flanquejat per pilastres toscanes de poc relleu adossades als muntants, un entaulament amb cornisa destacada i, al seu damunt, una fornícula amb una imatge moderna flanquejada por boles adossades al mur, una a cada banda; hi ha un gran òcul motllurat a mitja alçada, una fina motllura horitzontal que va de banda a banda i que es prolonga per totes les altres façanes i una cornisa angular amb un petit òcul al centre del timpà. Podria ser que alguns panys dels murs fossin encara aprofitats de l'antic castell situat dalt del turó on avui es troba l'església; en general presenta paraments de pedra marronosa de carreus ben escairats i disposats en filades uniformes; uns forts contraforts estan situats obliquament als caires de les quatre façanes a més a més dels que reforcen la volta a les laterals. Tots els murs són de carreus d'un material groguenc ben escairats procedents de les pedreres locals. L'església del segle XIV d'un sol tram va ser ampliada al XVII amb un nou tram posat als peus i imitant el primitiu i aixecant la nova façana d'aires classicitzants també del segle XVII; la teulada és del segle XIX. Té dues capelles per banda encarades i obertes en arc de mig punt unes i en arc apuntat les altres. Dimensions: 16'69 x 9'33 x 11'50 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total presa des del fons de les capelles laterals fa 15'36 metres; els murs tenen un gruix de 0'90 metres; el del frontis en fa 1'15. Guarda una petita part d'un retaule gòtic de pedra avui adossat al mur interior d'un capella; representa la Dormició de la Mare de Déu. Un sarcòfag de pedra procedent de Vallbona de les Monges del segle XII, i una pica baptismal del segle XVI amb relleus, de boca circular i amb peu, tot d'un sol bloc de pedra. Campanar del 1956 amb aires neoclàssics austers aixecat en substitució d'una antiga espadanya destruïda durant la guerra del 1936. Té planta gairebé quadrada (5'22 x 4'95 m); el primer cos està dividit en tres zones en degradació, un segon cos octagonal irregular està coronat per una cornisa i un terrat amb balustrada i pinacles als angles; una gran esfera horària es troba a mitja alçada a la cara de migdia. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; té una fina motllura a l'arrencada dels arcs de les finestres, una altra al dessota d'elles, una tercera en el punt on s'inicia el segon cos, i una quarta, motllurada, cap a la part alta del primer. Els seus murs de carreus mitjans ben escairats i disposats en filades regulars de pedra, com el conjunt de l'església, són de color torrat. Situació: adossat al mur lateral sud i al contrafort situat a la meitat del mur, proper al frontis encarat a ponent. Alçada: 25'16 metres. Esveltesa: 4,8 |
| Protecció |
Bé Inventariat Identificador: IPA-30929 |
| Autor | |
