| Data de construcció | Segona meitat del segle XVIII |
|---|---|
| Descripció | La parròquia compta amb un campanar de planta quadrada i tres cossos, alçat al costat de la façana principal d'accés al temple. Disposa de tres trams decreixents, alçat tot amb rajola i ricament pintat al seu exterior amb motius geomètrics i vegetals. El primer tram disposa de tres espilleres per permetre el pas de la llum, estant situada damunt d'aquestes un rellotge solar pintat i un fris per separar aquest del segon cos. També els cantons d'aquest primer cos estan pintats imitant carreus de marbre. El segon cos té quatre finestres per a les campanes, cobrint la Sala una volta de forn. A l'exterior trobem quatre pilastres toscanes per cada cara sobre un basament i damunt d'aquestes una cornisa. Finalment, el tercer cos és una torreta decreixent amb dos trams. Els dos compten amb quatre finestres per cara, el primer d'ells amb arcs en diagonal i un segon amb aletons. Tot aquest nivell i la balustrada està ricament decorat amb pinacles. Finalment trobem una creu amb penell. L'interior té una escala "a la castellana" que puja fins a l'antiga caseta del rellotge, des d'on es fa més estreta. Per la sala de campanes es pot accedir al remat. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat original | Les campanes estaven instal·lades amb truja de fusta, possiblement alguna d'elles amb peces de formigó. Comptaven aquestes amb llargues cordes per repicar-les des dels peus del campanar. |
| Estat actual |
A l'exterior el campanar està en un bon estat de conservació, com hem indicat, compta amb una rica decoració vegetal i geomètrica. L'interior ja es troba en un estat regular, amb molta brutícia acumulada per l'acció dels coloms i altres pardals que entren a la torre, a més de restes d'instal·lacions anteriors. La torre deuria ser netejada i els elements sobrants, retirats de la torre. L'estat de la trapa d'accés a la Sala de les Campanes és molt delicat, estant la fusta molt desgastada. Per tant, es devien reposar els faltats i tractar les fustes o canviar-la per una nova. Per una altra banda, les quatre campanes estan ubicades al segon cos del campanar, instal·lades a les finestres. Aquestes compten amb truges de ferro i totes quatre estan mecanitzades amb motors de vol continu. La tercera disposa de un martell trifàsic i les dos grans amb electromalls. Les truges estan pintades de blau, amb fragments oxidats, mentre que els batalls estan ben lligats i alguns reforçats amb cable de seguretat. |
| Campanes | Compta amb un conjunt de quatre campanes, totes elles de la mateixa foneria i any. Estan dedicades a Jesús, Sant Vicent Ferrer, Sant Joan i la Mare de Déu del Pilar, sent aquesta patrona i titular de l'Església. Les inscripcions amb què compten són molt típiques dels anys 40. Com que la Guerra Civil va suposar la retirada de centenars de campanes dels seus campanars sense un registre o inventari en acabar el conflicte en restaven moltes en magatzems. La majoria no retornaren a les torres, ja que les inscripcions no ho indicaven. Per aquest motiu va generalitzar-se el costum que les inscripcions indicaren el nom del poble i en alguns casos dades sobre les autoritats locals o el rector. |
| Tocs tradicionals de campanes | Sembla que tan sols les tres campanes grans eren repicades des dels peus del campanar, amb llargues cordes unides al batall. Per una altra banda, totes quatre voltejarien. |
| Tocs actuals de campanes | Els tocs actuals es realitzen amb el vol de les quatre campanes i el repic de les tres grans, amb diverses combinacions en funció del dia i celebració. |
| Intervencions |
El campanar es va construir en la segona meitat del segle XVIII, sent un magnífic exponent dels campanars barrocs valencians, alçat segons els models d'altres torres de la zona com ara el de Foios. La seua fàbrica va ser restaurada en dècada 1980. L'any 1945 va ser adquirit un nou conjunt de campanes amb destí al campanar de la parròquia per tal de substituir al perdut en 1936. El rector D. José Oscá les va encarregar a la foneria dels Hnos. Roses de Silla, conservant actualment aquest conjunt. Com indiquen les inscripcions de les campanes es van sufragar a expenses dels devots de la parròquia, sent beneïda i pujada al campanar. La casa Manclús la va mecanitzar el conjunt als anys 70, substituint les truges de fusta per altres de ferro i mecanitzant-les amb motor de vol continu i a més de martells per a les tres campanes grans. |
| Propostes | La instal·lació actual no imita els tocs tradicionals ni facilita tocar manualment, per tant, seria recomanable iniciar els treballs de restauració de les campanes per tal de tornar al conjunt a la seua esplendor. Aquestes es devien baixar del campanar per netejar-les per fins i fora, reposant les truges de fusta de perfil tradicional local i mecanitzant-les de nou amb motor d'impulsos i les tres grans amb electromall. |
| Notes | |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| JUAN VIDAL, Francisco | Los campanarios valencianos de la segunda mitad del siglo XVIII (Parte I) | 1999 |
| CERVERA, J. R.; IVORRA, S. | Caracterización estructural de una torre-campanario del siglo XVIII a través de ensayos dinámicos | 2002 |
| IVORRA CHORRO, Salvador; LLOP i BAYO, Francesc | Determinación de algunas magnitudes físicas características de una campana | 2002 |
