Inventari de Campanes

Ermita de la Masia de Sant Josep - MONTSERRAT (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 5678)


Descripció La Masia de Sant Josep o del Daurador va ser construïda segurament a mitjan segle XIX, entre 1860 i 1875. La primera referència documental de l'existència de l'edifici és de l'any 1879, arran de la donació d'una imatge de Sant Josep a l'Església de Montserrat. La propietat de la masia era llavors del daurador de sants Jordi Llombart i la seua dona Francisca de Coya. En el document podem llegir que el rector de Montserrat, Josep Mestre: se presentó en su casa masía denominada de San José, contigua a esta población... La Masia era llavors una gran explotació agrària on treballaven una gran quantitat de jornalers. La casa posseïa trulls per a fer vi i un celler, una almàssera d'oli, i un gran porxe seder destinat al cultiu del cuc de seda.
La masia respon a una tipologia arquitectònica de casa única on s'adossaven les diferents dependències per al servici, en este cas, els desapareguts pavellons laterals. L'entorn de la masia es troba tanca per un tipus de mur que s'emprava molt en la segona mitat del segle XIX i començaments XX, conegut com a murs de defensa. Com era costum en l'època, l'entrada principal està precedida per un gran hort-jardí mediterrani, d'aproximadament dos fanecades (1.662 m2) . L'aigua de reg s'obtenia d'un braçal de la mina que omplia la bassa, que encara trobem en un lateral de l'hort. En l'altra part de l'hort està l'ermita privada de la casa. Es tracta d'una xicoteta construcció d'estil neogòtic, segurament contemporània a la masia. L'any 1925 Sarthou Carreres menciona: en el término existe una pequeña ermita, de propiedad particular.
Es tracta d'una xicoteta edificació de 42 m2. composta per un cos principal i un annex lateral que correspon a la sagristia. La fatxada d'accés, orientada a l'est, de composició neogòtica, compta amb un portal amb arcs ogivals, un ull de bou i pinacles laterals. Corona la fatxada una creu de ferro. En la fatxada posterior, completament cega destaca el campanar superior. En la fatxada sud es disposen 2 finestres i un xiquet amb idèntica formalització, amb arcs ogivals. L'interior està format per una única nau de dos crugies, una destinada a l'altar, a la dreta disposa d'un estret corredor de tan sols 50 cm i a continuació el cos addicional destinat a Sagristia.
(Descripció del Bé de Rellevància Local)
Protecció Bé de Rellevància Local inclós en el Pla General de Montserrat
3 Fotos
Actualització 08-05-2015


  • MONTSERRAT: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 22-10-2017
    Convertir a PDF