| Alçada del campanar | 35 |
|---|---|
| Data de construcció | 1888-1910 |
| Autor | Josep Domènech i Estapà |
| Descripció |
Altitud: 175 metres. Església neogòtica aixecada entre el 1889 i el 1891 amb algun detall que recorda el romànic. Consta de tres naus capçades per un absis semicircular i cobertes amb voltes de nervis; al creuer els nervis s'uneixen a una clau de volta; uns arcbotants reforcen la nau major. Els seus murs són de maó vist de to força clar; el del frontis està arrebossat en la seva part baixa simulant carreus com els dels temples gòtics. En ell hi ha un portal rectangular envoltat per arquivoltes bossellades en arc apuntat damunt fines columnetes i amb un bordó; deixen un timpà amb imatges en relleu de l'escultor Atché que representen el martiri del patró. El frontis de 20 metres d'alçària queda dividit en dues zones per una ample fris a mitja alçada; en la zona baixa hi ha dues finestres en arc apuntat situades els cossos dels dos campanars que flanquegen la façana; en la zona superior n'hi ha una altra al centre de biforada en arc ogival calat i amb bordó. Dimensions: 39'80 x 9'00 x 16'50 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada de les tres naus fa 17 metres. Guarda una pica baptismal romànica; una talla moderna del patró a l'altar major; unes pintures murals a l'absis del 1970 de Pere Falcó; del mateix pintor, murals a la capella del Santíssim (1983); una talla del Santcrist de Joan Fuster (1938) i, al Baptisteri, un baix relleu de ceràmica vidriada de Rafael Solanic (1970). Arquitecte: Josep Domènech i Estapà (1858-1917). Campanars bessons coetanis del temple en estil neogòtic. Tenen les bases de planta quadrada (4'50 x 4'50 m); uns segons cossos fantasiosos vuitavats són de perímetre força més reduït que els primers. En ells hi estan ubicades les cel·les. Estan coronats per unes torrelles octagonals; tant els cossos de les cel·les com les torrelles tenen unes cornises que fan angles aguts al damunt de cada cara. Les cel·les estan obertes amb finestrals estrets d'arc apuntat, un a cada cara alterna; també n'hi ha un a cada cara a les torrelles; al campanar de la dreta hi penja alguna campana tant a la cel·la com a la torrella. Els seus murs tenen els paraments com al frontis. Situació: fent angle als dos extrems del frontis encarat a tramuntana. Alçada: 35'00 metres, dada obtinguda en el llibre Temple de Sant Esteve Sesrovires, de mossèn Joan Deu. Esveltesa: 7,7 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-19072 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| CURIOSITAT.CAT | La llegenda dels dos campanars de Sant Esteve Sesrovires | 2013 |
| GALLEGO, Mari Carmen | Polémica en Sant Esteve Sesrovires por el tañido nocturno de las campanas | 2013 |
| LIÑÁN, Gemma | No toquem ni quarts ni hores | 2016 |
