| Data de construcció | 1884-1887 |
|---|---|
| Descripció |
Torre de planta quadrada i tres cossos, situada a un lateral de la façana principal del campanar. Del primer cos sols és visible un dels laterals i la part superior del mateix. A l'exterior és visible el parament de rajola i el lateral visible presenta diverses seccions dividides per motllures de pedra. La transició entre el primer cos i el segon es fa per mitjà d'una cornisa. El segon presenta quatre finestres amb arc de mig punt, emmarcades per unes pilastres toscanes i amb una cornisa. El tercer cos és semblant al segon però de proporcions més reduïdes. La torre està rematada per una creu amb penella. La torre disposa d'una escala interior que permet arribar fins a l'altura del rellotge. A un lateral està la maquinària i hi ha una esfera. Des d'aquest tram hi ha una escala de mà que permet accedir fins a la sala de les campanes. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat actual | L'estat de conservació del campanar és bo. La maquinària del rellotge està mecanitzada i acciona per mitjà de diverses transmissions els tocs horaris amb la instal·lació tradicional de la campana horària, que ocupa una de les finestres de la sala de les campanes. Les altres litúrgiques estan a la resta de finestres. Les tres disposen de truges de ferro de la foneria Manclús i mecanitzades amb motor de vol continu i electromalls (monofàsics els de les grans i trifàsics el de la xicoteta). Presenten batall lligat i reforçat amb cable de seguretat (excepte la xicoteta). |
| Campanes | L'any 1911 el conjunt de campanes estava format per tres, que de menor a major eren: Jesús Natzaré (de 3@), Mare de Déu de la Llum (8@) i Sant Jaume (20@). No es conserva cap d'aquestes campanes en l'actualitat. Així, el conjunt de campanes actuals està format per tres i una del rellotge. Aquesta última va ser fosa l'any 1930 als tallers de la foneria Hermanos Roses de València. La més xicoteta de les litúrgiques és d'autor desconegut i de l'any 1974. Les inscripcions incises estan fetes seguint el procediment habitual de la foneria Manclús. La mitjana conserva l'advocació de l'antiga campana (la patrona del poble) i es va fondre als tallers de Manuel Roses Vidal en 1941. Del mateix taller és la campana gran, fosa en 1947 i dedicada al titular del temple parroquial, advocació també present a l'antiga campana major. |
| Tocs tradicionals de campanes | La campana horària segurament ja tocava hores i mitges. Les litúrgiques es voltejaven manualment des de la sala de les campanes i possiblement es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes. |
| Tocs actuals de campanes | La campana de les hores conserva els usos tradicionals. Les tres litúrgiques es repiquen i voltegen automàticament. |
| Intervencions | L'any 1930 es va adquirir la campana de les hores i possiblement també la maquinària del rellotge. Durant la dècada dels anys 40 del segle XX adquiriren les dos campanes grans. L'any 1974 es va refondre la xicoteta i és possible que al mateix temps la foneria Manclús mecanitzada el conjunt amb electromalls trifàsics i motors de vol continu, així com truges noves de ferro. L'any 2020 ja havien canviat l'electromall de la gran i la mitjana per uns monofàsics. |
| Propostes |
La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Els motors s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar. Igualment cal canviar els electromalls trifàsics per altres monofàsics. Per altra banda es recomana conservar la instal·lació de la campana horària i evitar la seua mecanització amb electromall. |
| Autor | |
