Inventari de Campanes

Parròquia de Santa Maria - GUISSONA (CATALUNYA)

(Referència: 5534)


Alçada del campanar 34
Descripció Altitud: 484 metres.
Església neoclàssica aixecada entre el 1776 i el 1880. Consta de tres naus, molt llargues i amples, de quatre trams, la central coberta amb cúpules bufades, les laterals amb voltes de llunetes; té transsepte, la capçalera recta, i un cancell amb un petit cor al seu damunt. L'altar major, amb grades d'accés, està tancat per una balustrada.
La façana principal, orientada a ponent, plena de detalls decoratius, és un exemplar excepcional del temps: un portal en arc de mig punt dovellat i acanalat a l'intradós sobre senzilles impostes i muntants carreuats i flanquejats per fines columnes estriades sobre pedestals i amb capitells de decoració vegetal estilitzada que sostenen un arquitrau i, al damunt, una fornícula amb imatge acompanyada per altres dues figures a banda i banda. Una motllura destacada per damunt la fornícula divideix la façana en dues zones; unes pilastres recorren la façana de dalt a baix i també senyalen tres zones verticals; en la part superior de cadascuna apareix una finestra en arc de mig punt la central i rectangulars les altres; estan emmarcades per fines pilastres amb entaulament i pinacles adossats al mur. Al capdamunt de tot corona el frontis una cornisa motllurada amb una curvatura convexa al centre que forma una espadanya de tres ulls amb tres grans pinacles als angles; és còncava a les ales. De dalt a baix el frontis, ja queda senyalat, està recorregut per dues pilastres per banda amb dos grans pinacles al cim; les pilastres marquen tres zones que es corresponen amb la divisió del temple en tres naus; es repeteixen a les cantoneres. Al davant del portal, unes poques grades faciliten l'accés a l'entrada. Els seus murs són de carreus ben escairats de pedra groguenca.
Dimensions: 47'57 x 8'74 x 18'07 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus fa 19'89 metres; la cúpula rebaixada del creuer no té tanta alçada com les voltes de la nau i fa 17'37 metres.
Arquitectes: mestres d'obres Josep Burria i fills de Lleida; Marià Enrich de Barcelona i Tomàs Bertran i Ramon Mas.
Guarda a la capella de la Mare de Déu del Claustre un retaule barroc del 1680 i una imatge de pedra policromada de principis del segle XIV amb Maria i el Nen ambdós de peu dret; també conserva una imatge de la Mare de Déu de la Salut del 1700 i escaig, i el retaule major barroc del 1666; té dues belles piques beneiteres amb peus de marbre tornejats i de boca circular amb imatges romanes sobre la boca i encastades a les pilastres que flanquegen els muntants interiors del portal.
Campanar neoclàssic coetani del temple. Té planta quadrada (8'00 x 8'00 m) i està coronat per una senzilla cornisa amb gàrgoles i un terrat amb balustrada i pinacles als angles; al seu damunt s'aixeca una petita torrella quadrada de tres metres d'alçària amb cornisa i teulada a quatre vents amb campanes per les hores i quarts en el seu interior. La cel·la, separada per una fina motllura del primer cos, té una finestra a la cara frontal i a la posterior, i dues a les altres cares; tenen arc de mig punt i balustrada; un rellotge d'esfera està situat a mitja alçada del primer cos.
S'entra a l'interior del campanar per una estreta porta oberta al centre de la nau lateral dreta. L'escala és estreta i té graons de pedra picada força gastats; va de paret a una pilar quadrat central; des d'un primer pis els graons són d'obra amb marge de fusta; els diversos pisos que es troben estan coberts per voltes de canó; a partir del tercer l'escala es transforma i és de cargol amb graons de pedra picada. La cel·la és espaiosa; fa 6'86 x 6'21; el seu terra és de còdols sense picar i la coberta té una volta de nervis sense plements que, poc més amunt, la cobreix un sostre de maó sobre biguetes metàl·liques que es recolza en la clau de volta; al centre de la cel·la hi ha un cilindre d'obra per l'interior del qual hi puja una nova escala de cargol que en arribar prop del sostre segueix per una escala de fusta sobre biguetes que arriba, ja fora del cilindre, a una trapa que dóna accés al terrat.
Tres campanes pengen de les finestres, una de gran, una altra de mitjana i una de petitona.
Situació: adossat al mur sud, força endarrerit respecte del frontis, coincidint amb el segon tram de la nau lateral.
Alçada: 34'00 metres; dificultats urbanístiques i arquitectòniques fan molt difícil la mesura; m'he refiat de la informació que m'ha facilitat un gran coneixedor dels valors artístics i històrics de Guissona, el religiós germà Joan Santaeulària i Pujol que em diu que fa 31 d'alçada. Si sumem l'alçària de la torrella, el campanar arriba als 34 metres indicats.
Esveltesa: 4,2
Protecció Bé Cultural d'Interès Nacional
Identificador: IPA-395
Campanes El campanar de Guissona és un exemple de mala gestió de les campanes. Una conserva el jou de justa, l'altra el té metàl·lic, possiblement de MURUA, i la major el té de MANCLÚS.
Les campanes estan engabiades, de manera que la sala està protegida de la brutícia dels ocells, però les campanes estan extremadament brutes. A més tot moviment de les campanes queda impedit per les malles de protecció. I el moviment tradicional no era una casualitat: les campanes fixes o en moviment transmeten diversos estats d'ànim, diferents missatges.
Els cables de connexió dels electromalls, únics mecanismes en funcionament, pengen pel mig de la sala com si fossin cordes per penjar la roba a seca.
Sols la campana major té un cable al batall, segurament per tocar quan falla l'electricitat, però el conjunt ni representa un model català de tocs, ni es pot tocar manualment, la qual cosa suposa la millor manera de comunicar i expressar-se a través de les campanes. I finalment aquestes, que són objectes sagrats, ja que junt als calces són els únics objectes de culte beneïts, són exposades a la brutícia i al mal manteniment, a causa de la xarxa que impedeix acostar-s'hi.
Nota de Francesc LLOP i BAYO (09-03-2016)
Visites als campanars L'Ajuntament organitza visites guiades al campanar
Autor
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (07-07-2001)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (01-05-2012)
  • Matraca
    El campanar compta amb una espectacular matraca, de múltiples martells, igualment engabiada, és a dir que la xarxa de "protecció" es troba darrere, amb la qual cosa està assegura la destrucció d'aquest element, l'objecte tradicional més valuós de la sala, en un molt curt termini.

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    FUNDICIÓN DE SALVADOR MANCLÚSGran fundición de campanas Salvador Manclús1970
    AJUNTAMENT DE GUISSONAActivitats culturals de Setmana Santa al Campanar2013
    19 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 09-03-2016

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Cel·la de campanesCampana (1)259
    Cel·la de campanesCampana (2)5072
    Cel·la de campanesCampana (3)100579

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • GUISSONA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 87 Visitants: 87 Usuaris: 0