Inventari de Campanes

Parròquia de la Mare de Déu de Betlem - CREVILLENT (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 5011)


Data de construcció 1773-1829
Autor Miguel Francia
Descripció La parròquia compta amb una esbelta torre campanar, amb caràcter monumental. És un torre de planta quadrada amb tres cossos, que enmarca l'atri d'accés al temple. El primer cos comta amb dos nivells, el primer dels quals es trova recobert amb un aplacat que imita la silleria i el segon amb l'esfera del rellotge. El segon compta amb quatre finestres per les campanes i una simple decoració exterior, basada en dos pilastres toscanes per cada cara. El tercer cos és de similar factura i menors proporcions, envoltat per una balustrada, que de nou trovem al terrat, al centre del qual es situa la veleta.

El accés es realitza per una porta lateral, exterior al temple, deixant pas a una escala que es localitza al mur est fins el nivell de les campanes, sent de caragol per accedir al tercer. A la meitat del primer cos trovem la caseta del rellotge.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Compta al segon cos amb uns quants graffitis moderns i d'escàs interés.
Estat actual El campanar es trova en un bon estat de conservació, restant algunes restes de pirotècnia al seu interior. Al segon cos hi ha una estança de reduïdes dimensions amb alguns aparells vells.
Campanes Compta amb un conjunt total de sis campanes repartides en dos nivells: les tres grans al segon cos, mentre que les tres menudes es situen al tercer. D'aquestes dos van ser foses per Juan Bautista Roses en 1951: Sant Isidre i Santa Maria de la Cabeza, donades per els crevillentins que residien a Madrid i que es van dedicar al patró de la capital i la seua esposa també santa.

Tres campanes, les següents en pes van ser portades des del campanar de l'església vella, al efectuar-se el trasllat de la parròquia al nou temple en 1829. Aquestes són les més importants del conjunt, foses en 1744 per un fonedor anònim i amb riques inscripcions. Finalment en 1929 es va fondre una nova campana, la més gran que es va badar, sent refosa per Hnos. Portilla en el any 2000.

En 1971 la parròquia va decidir mecanitzar les campanes, demanant informació a les cases de Manclús i Roses, sent aquesta última l'encarregada de la mecanització. En 2013 es documenten quatre campanes amb truja de fusta, segurament obra de RELOJERÍA VALVERDE, mentre que la Mitjana i tercera encara conserven les truges de ferro.
Tocs tradicionals de campanes Al segon i terçer cos es conserven els forats i les marques al terra per on passaven les cordes de les campanes. Segurament els repics més simples es realitzarien des de peu de la torre, pujar al campanar sols per voltejar les campanes.
Tocs actuals de campanes La mecanització dels anys 70 va suposar la desaparició completa dels tocs manuals, que des d'eixe moment són exclusivament automàtics. Les sis campanes estan preparades per voltejar, amb els corresponents motors de vol continu, mentre que sols les tres gans compten amb electromalls per als repics.
Intervencions Les obres del nou temple parroquial es van efectuar entre 1773 i 1829, dates en que segurament també es va construir el campanar, una construcció que s'allunya dels models més típics del barroc valencià sense el característic remat, més proper als models castellans.
Autor
  • ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIA, Sandra (06-09-2013)
  • Rogle, roda de campanes
    El rotgle sempla antic ubicat en un lateral que porta cap a la sagristía. Les campanes es troven en dos grups, les de major dimensió a la part baixa per tal de facilitar el seu moviment.

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    FUNDICIÓN DE SALVADOR MANCLÚSGran fundición de campanas Salvador Manclús1970
    CORTÉS RUIZ, CristianSeis Tesoros Tañen…2016
    CORTÉS RUIZ, CristianLos toques de campanas de Ntra. Sra. de Belén2016
    20 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 20-09-2013

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Regina Sacratissimi RosariiPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)20213525
    Sancta TrinitasPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)20214553
    Sala alta de les CampanesSant Isidre (1)ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA19513426
    Sala alta de les CampanesSanta María de la Cabeza (2)ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA19514553
    Sala alta de les CampanesSanta Bàrbera (3)17444656
    Sala baixa de les CampanesLa tercera (4)174470199
    Sala baixa de les CampanesMaria, la mitjana (5)174485356
    Sala baixa de les CampanesSantíssim Sacrament (6)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)200094481

  • Fitxa reduïda (PDF)
  • CREVILLENT: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 72 Visitants: 71 Usuaris: 1 - servidor