25400 LES BORGES BLANQUES
| Alçada del campanar | 45.39 | Descripció |
Altitud: 304 metres. Església neoclàssica aixecada en la segona meitat del segle XVIII; fou destruïda al 1936 i refeta per l'obra de Regiones Devastadas després del 1939. Consta d'una nau de quatre amples trams, un d'ells amb el cor i un altre pel transsepte; està coberta amb volta de llunetes; uns passadissos oberts entre els contraforts li donen l'aspecte de tenir altres naus laterals; al creuer s'hi aixeca una cúpula sobre petxines englobada en un cimbori octagonal refet al 1939 en haver caigut l'anterior; s'ha aixecat més amunt que aquell. Està capçada per un absis poligonal de cinc costats, té un digne cancell i un cor amb barana de balustres de fusta sobre d'un arc carpanell i una volta rebaixada de llunetes. El frontis del 1724 d'aires renaixentistes presenta una portalada amb fornícules buides, quatre flanquejant el portal i cinc al seu damunt; a la part alta hi ha una rosassa motllurada i, per coronament té una cornisa horitzontal amb un frontó triangular centrat al seu damunt. El portal en arc de mig punt acanalat i sobre senzilles impostes està flanquejat per dues pilastres per banda entre les quals s'hi ubiquen les fornícules; té un entaulament i, a sobre, una estructura formada per quatre fines pilastres que deixen fornícules intercalades; més amunt, uns elements ornamentals amb pinacles adossats al mur i un plafó rectangular amb decoració interior i a l'entorn. La façana està travessada horitzontalment per quatre fines motllures de secció rectangular que la divideixen en zones més o menys de la mateixa alçada. El mur del frontis fou aixecat amb carreus ben escairats aprofitats de l'antic castell; els laterals són de maçoneria amb carreus a les cantoneres. Al davant, una escalinata amb accessos laterals i baranes de carreus dóna noblesa al temple. Dimensions: 40'75 x 11'72 x 19'13 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total des del fons de les capelles laterals fa 21'45 metres; 21'44 x 11'67 x 19'13 són les mesures del transsepte i la cúpula arriba als 28'25 metres; totes les mesures són interiors. Guarda pintures al fresc a totes les parets interiors laterals i al transsepte de la pintora local Maria del Carme Benet; conserva imatges modernes de talla policromada de Maria i els àngels. Té orgue. Campanar neoclàssic del segle XVIII. Té planta gairebé quadrada (7'70 x 7'37 m); per damunt del nivell de la teulada de l'església la planta es transforma en octagonal; una torrella al capdamunt és dels anys trenta del segle XX. Unes motllures en el cos vuitavat separen els diferents pisos; en un s'hi troba l'esfera d'un rellotge i en el superior, que és la cel·la, quatre campanes, dues grans i dues petites que pengen de finestrals d'arc de mig punt, un a cada cara alterna. Està coronat per una cornisa motllurada, un terrat amb balustrada i una torrella vuitavada de dos pisos, l'inferior amb finestrals d'arc de mig punt oberts en cares alternes on s'hi troben dues campanes petites; el superior repeteix la mateixa estructura. Després d'una nova cornisa motllurada ornada de merlets esglaonats el cloquer queda cobert amb una cúpula semiesfèrica de rajoles rogenques que té al seu damunt una llanterna vidriada que servia antigament, en il·luminar-se, com si fos un far, per avisar els pobles de l'entorn de l'arribada de les aigües del canal quan se n'obrien les comportes i anunciava l'hora de regar els camps; aquesta llanterna està coberta per una cúpula metàl·lica. La base d'aquest campanar té un talús d'uns dos metres d'alt i una base que fa uns 40 centímetres més que el cos del campanar. Per accedir al seu interior hi ha una porta a la dreta entrant al temple, sota el cor; l'escala és ampla amb graons de pedra i barana d'obra amb passamà de fusta. En arribar a l'alçada del cor segueix per una de cargol de pedra picada dins un cilindre de pedra de carreus matussers i a mig picar. Abans d'arribar al final canvia de sentit per poc tros, prossegueix per una escala de fusta de vuit graons i s'entra a la cel·la per una trapa. Per accedir al cos superior s'hi va per una escala de cargol de fusta i amb barana metàl·lica i s'hi entra per una trapa; des d'allí es pot accedir a la llanterna per una escala de mà que arriba fins a una passarel·la que va de banda a banda i està centrada a fi que es pugui arribar a la base de la dita llanterna. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a migjorn. Alçada: 45'39 metres. Aquesta mesura inclou la llanterna superior que fa uns dos metres i escaig d'alçada. La gent de la població em diu que fa 50 metres; tot i així el càlcul que facilito és el que he obtingut; ho faig amb totes les reserves. Esveltesa: 5,8 | Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-13889 |
|---|---|
| Autors |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Enregistraments sonors (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Audio | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| GINÉ ESPUÑA, PERE | Pere Giné ens explica els orígens de la llanterna del campanar de les Borges Blanques | 10-03-2015 | 08:03 |
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| FARRÉ, ARNAU | El tradicional oficio de campanero busca relevo generacional | 23-08-2011 | 01:05 |
| GINÉ ESPUÑA, PERE | Persones (2): Pere Giné, Campaner | 12-10-2016 | 19:44 |
| GINÉ ESPUÑA, PERE | Repics de festa | 07-07-2018 | 12:38 |
