| Alçada del campanar | 18.14 |
|---|---|
| Data de construcció | S. XVIII |
| Descripció |
Altitud: 8 metres. Església neoclàssica aixecada entre el 1773 i el 1875, restaurada el 1990. Consta d'una nau i de dos passadissos oberts en arcs de mig punt entre les capelles laterals; la nau de cinc trams, un d'ells proper als peus una mica més reduït que els altres, està coberta amb una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt i damunt una cornisa motllurada; les capelles laterals ho estan amb voltes d'aresta; queden separades per pilars rectangulars amb pilastres de poc relleu i de capitells d'ordre compost adossades; tant els arcs com les pilastres estan pintats simulant marbres rogencs amb vetes ataronjades. La capçalera recta inclou un absis semicircular cobert per una volta de quart d'esfera amb dos amples nervis pintats que descansen en una cornisa i en dues semi-columnes de capitells composts. A les llunetes hi ha vidrieres de colors amb representació de figures santes. Té un cor als peus que ocupa el cinquè tram amb un cancell digne. El frontis queda obert per un portal rectangular d'estil clàssic amb un marc estriat i coronat per un frontó triangular; a mitja alçada hi ha obert un allargassat finestral. El mur de paredat del frontis està arrebossat i pintat de color blanc trencat. Aquest frontis està flanquejat per dues torres, la de la dreta convertida en campanar; la de l'esquerra, bessona de l'altra, però sense el cos superior que fa de cel·la. Dimensions: 30'94 x 10'90 x 17'38 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles laterals arriba a 20'60 metres. Arquitectes: mestre de cases Francesc Malet i Pla (1717-1814) i Andreu Moreno. Guarda escultures de Sant Abdó i Sant Senén de Santiago Montagut dels anys quaranta del segle XX. Campanar neoclàssic una mica fantasiós coetani del temple. Té un primer alt cos de planta rectangular (6'10 x 5'30 m) amb una base de grans carreus amb un sòcol i una destacada motllura al seu límit superior; la resta del cos té paraments arrebossats i pintats de blanc amb les cantoneres en relleu positiu a base de carreus ben escairats; al seu damunt s'hi ubica la cel·la amb aspecte més modern que el primer cos; es tracta d'una torrella de caires aixamfranats de maó vist; està coronat per una cornisa motllurada i per una cúpula de racó de claustre de perfil sinuós de rajoles fosques, rogenques i negres, i amb un pinacle de pedra blanca al cim. La cel·la està oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt amb bordó, una a cada cara, lleugerament enfonsades dins d'un marc rectangular; hi pengen campanes. A la base d'aquesta cel·la hi figura una notable i gran cornisa decorada amb dos frisos amb relleus florals; en el superior, dins d'un ull frontal hi ha ubicat un rellotge d'esfera. L'escala que puja a la cel·la és estreta, arrapada als murs i dóna voltes a un cos central prismàtic. Situació: al damunt de l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 18'14 metres. Esveltesa: 3 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-6270 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| ERMEC | Presentación de referencias de instalaciones | 2009 |
| SUBIRÀ, Miquel | Campanas en recuerdo a Mossèn Cinto Verdaguer | 2012 |
