Inventari de Campanes

Glèisa de Sant Fèlix de Vilac - VIELHA E MIJARAN (CATALUNYA)

(Referència: 4532)


Alçada del campanar 36.06
Descripció Altitud: 1047 metres.
Església romànica dels segles XII-XIII amb modificacions posteriors. Consta de tres naus, la central coberta amb una volta de canó damunt arcs torals de mig punt, les laterals amb una de quart de canó; estan separades per arcs formers de mig punt que es recolzen en tres robustes columnes per banda de carreus ben escairats, menys en el tram davant del presbiteri on hi ha, a cada costat, sengles pilars aixamfranats, també molt robustos. Del 1814 és la capçalera poligonal de cinc costats desiguals damunt dels quals i de dos pilars interiors s'aixeca un cimbori octagonal amb llanterna vuitavada coronada per una agulla piramidal de pissarra negra de perfil un pèl sinuós. Un altre cos situat més a ponent amb volta de canó correspon a la sagristia, també del segle XIX. Als peus del temple hi ha un cor de dos pisos, tots ells en fusta.
El portal romànic atrompetat obert en el mur de migdia és rectangular recobert per quatre arquivoltes dovellades de mig punt que descansen sobre impostes llises damunt antes i en una columna exempta per banda situada sota de l'arquivolta més fonda; tot el portal queda recobert per un guardapols decorat amb motius escacats i soguejats; el timpà de marbre està decorat amb un relleu d'estil primitiu que mostra el Pantocràtor tot beneint els símbols dels evangelistes; per sobre del portal hi ha una làpida encastada on hi figura un fris amb tres cercles amb el crismó al centre i estrelles als laterals. Els seus murs mostren paraments de carreus irregulars i matussers ben alineats de pedra grisenca.
Dimensions: 26'58 x 4'52 x 9'42 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus en fa 11'53; la cúpula arriba al 14 metres i el cupulí als 19'15.
Guarda piques baptismals i beneiteres romàniques molt primitives; una talla romànica del segle XIII de la Mair de Diu de Gràcia, altres talles renaixentistes i barroques populars, i un retaule gòtic (segle XV-XVI) atribuït al mestre Pere Espallargues.
Campanar gòtic dels segles XIV-XV. Té una base de planta quadrada (6'54 x 6'54 m) segurament romànica. La cel·la situada al pis superior queda oberta amb finestres d'arcs apuntats, dues a cada cara; al dessota, té un altre pis amb finestrals, un a cada cara, amb quatre arquivoltes apuntades damunt dues columnetes per banda alternades amb antes; la robusta base, amb lesenes a cantoneres, té una finestra d'arc de mig punt, petita, a la banda de ponent. Està coronat per una cornisa i per una agulla octagonal amb inflexió a la base quadrada recoberta de lloses de pissarra negra. Els murs presenten paraments de carreus de pedra grisa, irregulars, uns de grans barrejats amb altres de dimensions més modestes, ben escairats i alineats.
Per l'interior es puja al cor per una escala ampla de fusta. Des d'allí s'entra al campanar on, per una escala de fusta de roure de recent instal·lació, i per replans i de paret a paret, es va pujant fins a la cel·la que també com els replans, té sòl de taulons; en el replà anterior hi figura la maquinària antiga del rellotge. La cel·la oberta amb dues finestres per banda, les del nord mig tapades per gelosies de fusta, té cinc campanes, dues de grans, dues de mitjanes i una de petita. Estan penjades d'una estructura de fusta interior falcada en els murs des de mitja escala; el motiu de no estar penjades als finestrals és degut al poc gruix del mur en aquest punt que fa que no estigui en condicions de resistir els impulsos de les campanes en voltejar.
La campana petita, del 1400, és la més antiga de l'Aran; algunes altres són del 1622, 1890 i del 1951.
Situació: damunt els peus de la nau central a l'extrem del temple; s'apuntala en les dues robustes columnes dels peus i el mur de ponent.
Alçada: 36'06 metres.
Esveltesa: 5,5
Protecció Bé Inventariat
Identificador: IPA-508
Autor
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (26-05-2002)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (21-08-2011)
  • VILARRÚBIAS I CUADRAS, Daniel [Campanaus e campanes dera Val d'Aran] (2013)
  • Matraca
    Hi ha unes matraques noves, junt al rellotge restaurat

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    FUNDICIÓN DE SALVADOR MANCLÚSGran fundición de campanas Salvador Manclús1970
    EUROPA PRESSAran inicia la restauración de la iglesia gótica de Sant Fèlix de Vilac2010
    GUILLAUMET, FrancescEl campanario de Vilac, el primero de la Val d’Aran que se abrirá a los visitantes2010
    REDACCIÓNVilac recupera el campanario gótico de su iglesia2011
    C. G. A.Munten el rellotge del campanar de l'església de Sant Fèlix de Vilac2014
    29 Fotos

    Fitxes de les campanes

    Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Actualització 11-04-2023

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Cel·la de campanesAve Maria (1)1400ca4968
    Cel·la de campanesSanta Caterina (2)17655491
    Cel·la de campanesRòc (3)MANCLÚS, SALVADOR195170199
    Cel·la de campanesJesús e Maria (4)162298545
    Cel·la de campanesFrancesca, Josefa e Elisa (5)ESCOUBED, BERTRAND1893106690
    EspadanyaCampanaPORTILLA, ABEL (GAJANO)20134037

    Rellotges

    Rellotge mecànic (1)


    Existent En marxa

    Descripció Restaurat en 2014
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 03-09-2014
    2 Fotos
    Inventari general de rellotges
  • Fitxa reduïda (PDF)
  • VIELHA E MIJARAN: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 100 Visitants: 100 Usuaris: 0