| Alçada del campanar | 42 |
|---|---|
| Data de construcció | S. XIII |
| Descripció |
Església del gòtic català iniciada el 1329 i consagrada el 1384. Consta de tres naus de cinc trams, un d'ells és el transsepte que no sobresurt; el presbiteri és poligonal; el seu darrera s'hi troba un deambulatori que és la prolongació de les naus laterals; els separen vuit pilars també octagonals; la capçalera està formada per un absis de set costats; les naus estan separades per arcs formers apuntats amb una llum d'uns 14 metres i mig aproximadament (“llum no superada per cap més construcció medieval d'enlloc del món” segons diu Alexandre Cirici) que descansen en pilars octagonals de capitell seguit i d'un metre i mig de diàmetre, quatre per banda; les tres naus estan cobertes per voltes ogivals simples; les teulades són força planes, tipus terrat, pròpies del gòtic català. Els murs presenten tant per dins com per fora paraments de petits carreus ben escairats; els contraforts, de gran relleu, apareixen per l'interior; entre ells s'hi troben les capelles laterals, tres per cada tram; en el mateix mur del frontis, per l'interior, també s'hi formen quatre capelles, les dels extrems més àmplies i entre les altres dues hi ha la gran portalada central. La façana principal està dividida en tres zones que es corresponen a les tres naus per dos contraforts perpendiculars al frontis; a la zona central hi ha la portalada atrompetada d'arquivoltes ogivals amb gablet; rosassa monumental (9 m. diàmetre, del 1459, obra de Pere Joan i Andreu Escuder) i una minsa cornisa horitzontal per coronament. A les zones laterals hi figuren sengles finestrals calats triforats, un a cadascun dels dos pisos en què està dividida la façana per una motllura horitzontal. Té tres altres portalades a més a més de la principal: dues laterals, gòtiques flamejants, i la tercera a l'absis, obra del segle XVI, de Bernat Salvador, presidida per la Mare de Déu del Fanalet de l'escultor del segle XX Frederic Marés. Adjunta a la capçalera es va aixecar la capella del Santíssim, neoclàssica, entre el 1825 i el 1844; és obra de l'arquitecte Francesc Vila. Dimensions: la nau central fa 80'00 x 12'00 x 32'00 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; les laterals fan 6 metres d'amplada i 27 d'alçada; l'amplada total de les tres naus és de 27 metres; des del fons de les capelles laterals l'amplada arriba als 33 metres i mig. És l'església més àmplia de Barcelona després de la catedral; per aquest motiu se l'anomena la “Catedral de la Ribera”. Guarda imatges originals gòtiques a la porta principal, a l'altar major (Maria dreta amb el Nen en braços: es trobava inicialment a la porta lateral del mur sud); d'èpoques posteriors són el Santcrist de l'escultor Frederic Marés fet després de 1939; Sant Pancraç i un relleu del Descendiment; la Immaculada Concepció de Manuel Martí i Cabré. Pintures a l'absis de la capella del Santíssim de Josep Commeleran (1940). Moltes de les seves vidrieres de colors són antigues. A la porta principal s'hi troba, al timpà, la imatge sedent de Jesús acompanyada de Maria i Joan Evangelista agenollats; als brancals, sota dosserets, Sant Pere i Sant Pau. Les voltes tenen claus esculpides i policromades; la clau de l'absis representa la Coronació de Maria, té dos metres de diàmetre i pesa sis tones; a les altres claus hi ha representats el Naixement, l'Anunciació i sant Jordi. Guarda, també, enterraments notables com el del Conestable Pere de Portugal, Pere IV de Barcelona i V d'Aragó sota una llosa amb la figura jacent esculpida; està situada al presbiteri. Té un orgue de gran qualitat (segle XVII) però d'ordre menor (un sol teclat i sense pedals). Arquitectes: Berenguer de Montagut, Ramon Despuig i Guillem Metge († 1381). Pere Oliva pel que fa al campanar del 1496,. Campanars gòtics bessons de planta octagonal amb costats de 2 metres. El que està prop de la banda nord és del 1496 i el proper al sud del 1902. Tenen cinc cossos i una torrella; des del tercer cos s'eleven sense estar adossats i deixen de fer de contraforts dels murs laterals; unes motllures simples fan de separació de cada cos. Els dos elements superiors tenen, cadascun d'ells, vuit finestres d'arcs apuntats calats, una a cada cara; terrat amb barana calada, torrella amb un nou terrat i amb barana calada. Per l'interior de tots dos pugen sengles escales de cargol de pedra picada fins a dalt de tot. Murs de carreus grans, ben escairats, de pedra de Montjuïc. Dues campanes estan situades en una de les torres; altres cinc es troben en una espadanya de maó vist en el mur lateral esquerre aixecada modernament; són del segle XVIII: Andrea de 210 quilos, Maria Salvatella de 260, La Conventual o La Quaresma de 660, Assumpta de 995 i La Vedada o Ave Maria sine labe concepta de 105. Situació: estan adossats als dos extrems del frontis encarat a ponent. Alçada: 42'00 metres cadascun d'ells. Aquesta mesura és la que em va donar el rector; personalment l'he comprovada, però amb dificultats, amb desiguals resultats però propers a l'alçada indicada, per la qual cosa em sembla oportú de consignar-la com la més ajustada. Esveltesa: 8 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Nacional BCIN 24-MH RI-51-0000421 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| ERMEC | Santa Maria del Mar ya tiene sus cinco campanas | 21-01-2013 | 02:15 |
