Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Jaume Apòstol - RELLEU (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 363)



Data de construcció 1931
Descripció El campanar està situat a un lateral de la façana principal de l'església. És de planta quadrada i té tres cossos. El primer està dividit en dos trams d'igual factura amb un enlluït de rajola a l'exterior i els cantons amb sillars de pedra, que també separen els dos trams. Les cares del campanar visibles des de l'exterior tenen finestres allargades i a un dels costats hi ha un plafó ceràmic amb el Sagrat Cor de Jesús. El segon cos és de maçoneria i rajola als cantons. Hi ha quatre finestres amb arc de mig punt, una a cada costat, i a l'exterior trobem diverses motllures de rajola així com dos capitells a cada cara del campanar que emmarquen les finestres. El tercer cos es situa al terrat del campanar i té un remat central amb dos trams decreixents. Aquests tenen una finestra per cada lateral i segueix els models del segle XVIII. La torre està rematada per una penella. Té una escala interior que permet accedir fins a la sala de les campanes i recorre el perímetre de la torre.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Hi ha diversos a la sala de les campanes. La major part d'ells són recents.
Estat original Les campanes estaven instal·lades amb truges de fusta de perfil tradicional local. Tenien cordes que es passaven per diversos forats fins a arribar als peus del campanar i a més la més gran disposava d'una maça exterior per als tocs horaris.
Estat anterior L'any 1995 es va documentar l'estat del conjunt tal com havia quedat després del canvi de truges. Les tres campanes es tocaven de forma manual però les truges de fusta s'havien canviat per altres de ferro. Conservaven les cordes per repicar i la gran la maça exterior per als tocs horaris.
Estat actual L'any 2019 s'ha documentat de nou el conjunt i l'estat en què estava. Les truges de ferro s'havien canviat per altres de fusta de perfil tradicional local. La de la campana gran és l'antiga, que s'havia restaurat, mentre que les de les altres dos són rèpliques d'aquesta. Les campanes estaven ja mecanitzades amb motor d'impuls i electromalls monofàsics.
Conservació, manteniment
Campanes Té un conjunt de tres campanes com és habitual a la zona, foses totes elles al segle XIX. La gran és l'única que té el nom del seu autor (Vicente Domingo Rosas) i la varen refondre l'any 1885 després del trencament de l'antiga, datada de l'any 1790. La dedicada a la Puríssima va ser fosa l'any 1873 i podria ser obra de Jaime Roses. La més xicoteta de les tres i també la més antiga és la Santa Bàrbera, atribuïda a Domingo Roses Vila i de l'any 1827.
Tocs tradicionals de campanes Les tres es repicaven des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i les voltejaven des de la mateixa sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Les campanes es repiquen y voltegen automàticament. La gran toca les hores.
Intervencions Abans de l'actual campanar va haver-hi un altre, segurament més menut. Aquest seria construït amb la nova església i finalitzat l'any 1931, quan es pujarien les campanes. El conjunt no es va destruir durant la Guerra Civil (1936-1939) i poc abans de l'any 1995 la foneria de Salvador Manclús del Grau de València canvià les truges de fusta per altres de ferro.

Poc després de l'any 2000 Electrorecamp va restaurar les campanes. Aquestes es baixaren del campanar i es netejaren per dins i per fora. Les truges de ferro es canviaren per altres de fusta. Com que l'antiga de fusta de la campana gran es conservava en bon estat, la restauraren i reposaren. Les truges de les altres dos campanes es feren a model d'aquesta. El conjunt es va motoritzar amb motors d'impuls i electromalls monofàsics.
Autors de la fitxa de la torre
  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier [Primera presa de dades] (09-07-1995)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de les fitxes] (14-06-2019)
  • Matraca
    Té una matraca, feta amb posterioritat a 1995. Està situada a la finestra que restava buida del campanar.

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    GARCÍA, BelénRelleu abre las puertas del Museo Etnológico que recrea su historia2005
    13 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 12-09-2019

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny fosaDiàmetrePes
    Sala de les campanesSanta Bàrbera (1)ROSES VILA, DOMINGO (BENISSODA)18274968
    Sala de les campanesLa Puríssima (2)ROSES, JAIME 187373225
    Sala de les campanesMaria del Miracle i Sant Jaume (3)ROSAS, VICENTE DOMINGO188592451

  • RELLEU: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 13-11-2019
    Convertir a PDF