| Descripció |
Altitud: 140 metres. Església erigida entre el 1885 i el 1927; té un estil neoromànic amb detalls del gòtic. Consta d'una nau acompanyada de dos passadissos oberts entre els altars laterals; la nau de quatre trams està coberta per voltes bufades que descansen en quatre arcs torals de mig punt prolongats per pilastres rectangulars; unes semi-columnes adossades als pilars es prolonguen sota els arcs; la capçalera la formen tres absis semicirculars amb decoració exterior d'arcuacions cegues sota les cornises, el central tan ample com la nau i tan alt com ella. La façana principal té paraments de petits carreus i de maó vist i les laterals de maçoneria. El frontis té un portal amb tres arquivoltes de mig punt sobre fines semi-columnes; queda emmarcat per un bordó d'arc apuntat damunt mènsules antropomorfes. Una motllura horitzontal el divideix en dues zones, a la inferior hi apareix un fris d'arcuacions cegues sobre mènsules; a la superior hi té oberts finestrals amb l'arc calat, un de central apuntat flanquejat per altres dos de mig punt amb un òcul al capdamunt. Quatre pilastres que recorren la façana de dalt a baix la divideixen en tres zones, la central més ampla amb el portal; totes elles presenten carreus ben escairats; les cantoneres estan coronades per pinacles goticitzants. Un atri dóna pas a la nau; damunt d'ell s'hi aixeca el campanar; en un primer pis hi ha el cor obert a l'església per una àmplia balconada. Dimensions: 33'27 x 10'06 x 14'31 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada inclou els 5'32 metres de fondària de l'atri; l'amplada total comptada des del fons dels altars laterals fa 20'67 metres. Arquitecte: Francesc de Paula del Villar i Carmona (1860-1927). Guarda un retaule barroc del segle XVII (1645-55) de Josep Tramulles I fill de Vilafranca del Penedès, nascut el 1603 i membre d'una família d'escultors originaris de Valls; fou daurat per Onofre Bonet el 1677. Les pintures de l'absis són una imitació de les de Josep Maria Sert i són obra d'un artista de cognom Pujol que estiuejava a Tiana, pintures que havia de fer Lola Anglada i que per una mala avinença amb el rector del moment en va ser apartada. Campanar aixecat entre el 1888 i el 1927, inacabat. Té un primer cos de planta quadrada (5'90 x 5'90 m) i un de segon vuitavat de perímetre força més reduït coronat per una cornisa i un terrat amb barana metàl·lica; de fet no va ser acabat ja que el projecte presentava una agulla goticitzant al capdamunt que no es va construir. Els seus murs de maó estan arrebossats; les cantoneres són de pedra picada. La cel·la té finestres d'arc apuntat, una a cada costat, alternant les obertes i les cegues; les obertes tenen el rellotge d'esfera dins de l'arc. S'accedeix a l'interior del campanar per la porta que es troba a la dreta de l'entrada de l'església. És la mateixa que va al cor. Fins a mig campanar és d'obra i sobre voltes catalanes. Després es converteix en una de fusta fins a la cel·la. N'hi ha una altra de ferro que arriba fins a l'alçada del rellotge. Situació: aixecat al centre dels peus de la nau central, com una prolongació de la façana principal orientada al sud-est. Alçada: 36'35 metres. Esveltesa: 6,1 |
|---|---|
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-9157 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| ALMEIDA, Ferran | Campanes i electrònica | 2002 |
| MARESME.EDU | Entrevista amb la campanera de Tiana | 2006 |
