Inventari de Campanes

Real Monestir de l'Assumpció o de Santa Clara - XÀTIVA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 3291)

Data de construcció 1828
Descripció L'espadanya està ubicada als peus del temple conventual. Té dos finestres amb arc de mig punt, situades al mateix nivell i unes motllures a l'altura de la imposta. Està rematada amb un frontó que té dos pinacles laterals i un central més gran amb creu i penell.
Protecció Bé d'Interès Cultural
Identificador RI-51-0010959
Codi 46.23.145-006
Denominació Real Monestir de l'Assumpció o de Santa Clara
Altra denominació Convento de Clarisses
Municipi XÀTIVA
Comarca LA COSTERA
Província València
Localització Carrer Moncada, 23
Època S. XIV, S.XVI, S.XVII, S.XVIII
Ús primitiu Conventual
Ús actual Conventual
Estil Gòtic - Barroc
Tipologia Edificis - Edificis religiosos - Monestirs
En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti Hi ha diversos graffitti a l'escala que permet l'accés fins a les campanes.
Estat anterior Les campanes disposaven de cigonyals i cordes o cadenes per voltejar-les manualment des de la distància.
Estat actual L'estat de conservació de les campanes és regular. Les dos conserven les truges de fusta originals, però la instal·lació es va modificar en la segona meitat del segle XX per a mecanitzar-les amb motor de vol continu i electromalls. La major té la truja excessivament contrapesada, motiu pel qual la campana està invertida. Les dos campanes tenen batall lligat. La campana de la porteria està instal·lada dins de l'antic espai de la clausura, i situada a certa altura en una senzilla estructura de ferro. Té una truja de fusta i un cable que permetia accionar el seu toc des de la porteria del convent. La campana està pintada de negre i té un batall pessigat.
Campanes Té tres campanes. La situada a l'antiga porteria és una important campana del segle XV i amb inscripcions gòtiques. A l'espadanya hi ha dos que va fondre entre 1755 i 1756 el fonedor Vicente Fenollera.
Tocs tradicionals de campanes La campana de la porteria es tocava des de la porteria per avisar a les monges que habitaven el convent que alguna persona de l'exterior requeria la seua atenció o bé accedir a la clausura. Les dos de l'espadanya es voltejaven manualment amb cordes o cadenes unides al cigonyal.
Intervencions L'any 1828 es va reedificar l'espadanya, tal com documenta un graffitti situat a l'escala que permet accedir fins a l'espadanya. Durant la segona meitat del segle XX es mecanitzaren les dos campanes sense canviar les truges de fusta.
Autors
  • SANCHIS TÁRREGA, Felipe (11-09-2007)
  • CEBRIAN i MOLINA , Josep Lluís (2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de les campanes] (03-12-2020)
  • 7 Fotos

    Fitxes de totes les campanes

    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 01-01-2021

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetrePes
    Antiga porteria del conventCampana de la porteria (0)1450ca173
    EspadanyaCampana (1)FENOLLERA, VICENTE17552610
    EspadanyaJosefa Maria Bárbara de Jesús (2)FENOLLERA, VICENTE17564449

  • XÀTIVA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 12-04-2021
    Convertir a PDF