| Data de construcció |
1667 |
---|
Autor |
Sebastià Gil |
---|
Descripció |
Campanar barroc de fàbrica de pedra treballada, molt senzill segons l'estil del moment que es troba tancant, junt als murs del temple, una cova on segons la tradició s'aparegué la Mara de Déu a un pastoret manc, al qual li manà que el poble li construira un temple.
El campanar actual s'alça sobre l'antic cor del segle XVI d'aquest santuari que es troba dintre d'una cova natural. Es sap que el primitiu campanar era més xicotet i en origen tenia només una campana xicoteta que ja apareix als inventaris de l'any 1437. En 1595 es pensà en substituir la campaneta per una més gran, que a la fi van ser dos.
Tant el campanar com els murs serveixen, com ja hem esmentat, per tancar la cova i crear l'espai sagrat del santuari, doncs aquest està format també per una explanada on es rep als pelegrins i una hostatgeria. El campanar, molt senzill i auster, només té obert dos nínxols per a les campanes, doncs la sala de campanes i el seu remat dona per dos costats a la penya que conforma el temple d'aquest santuari. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Notes |
EJARQUE, Ramón (Pbro): Historia de Nuestra Señoa de la Balma,1934 (4 edició 1995).
MONFERRER, Àlvar: Els endimoniats de la Balma,València, Consell Valencià de Cultura, 1997. |
---|
AutorCORRESA I MARÍN, Ignasi (01-05-2003) |
|