| Data de construcció | Segona meitat del segle XVIII |
|---|---|
| Descripció |
La parròquia compta amb un campanar, de planta quadrada i tres cossos, ubicat junt a la façana principal. Té el primer cos un basament de pedra i al inici del mateix trobem uns plafonets ceràmics amb la imatge de la Pietat i les catorze estacions del Via Crucis. La resta del cos es llis i en la cara orientada a la façana està l'esfera del rellotge. Una cornisa el separa del segon cos que compta amb quatre finestres i al seu exterior quatre pilastres toscanes per cada cara sobre un basament. Damunt d'aquest hi ha una cornisa i una balustrada amb pinavles als angles. El tercer cos és una construcció de dos altures, la segon de menor tamany. Compten amb quatre arcs en cada cara i a més en la primera altura amb arcs en diagonal. El segon té aletons als cantons. Remata la construcció un cupulí amb creu i la veleta. En aquesta última està representat el llaurador Andreu de Sales, que va trobar la imatge de la Mare de Déu. El seu interior compta amb una escala "a la castellana", que recorre el perímetre interior de la torre fins el nivell de la Sala de les Campanes. Aquesta sala té una volta de forn realitzada amb rajola. Des d'aquesta altura l'escala es torna de caragol fins pujar al terrat. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Graffitti | Compta amb escassos graffitti. En el terrat està aquest: "V. PEIRÓ / S. MUÑOZ / CV. COTANDA / 27-11-2014". |
| Estat original | Les campanes estaven instal·lades amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a les finestres del segon cos i la menor en el tercer cos. Aquestes comptaven amb cordes per repicar-les des dels peus del campanar i la menor una corda unida al cigonyal per voltejar-la. |
| Estat actual |
La fàbrica del campanar es troba en un bon estat de conservació, pintada de blanc. La menor de les campanes està igualment en un bon estat, instal·lada al tercer cos amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impulsos. La resta de campanes està al segon cos, instal·lades amb truja de ferro de la casa Roses i mecanitzades amb electromall i motor de vol continu. Compten amb batalleres postisses i els batalls estan lligats i reforçats amb cable de seguretat. La instal·lació actual de les campanes grans no té vinculació amb l'estat tradicional ni imita l'estil tradicional de tocar, per tant es deurien restaurar per recuperar l'estat original del conjunt, adaptat a les noves tecnologies. Les campanes caldria baixar-les per netejar per dins i fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment els motors actuals es deurien renovar per altres d'impulsos, que permeten tocar manualment i imiten l'estil tradicional de tocar. |
| Campanes | Compta amb un important conjunt de campanes, format per cinc bronzes. El joc original va ser fos en l'any 1803 encarregat pels franciscans que habitaven el convent. La seua autoria no està clara, però sembla factible atribuir-lo al campaner de la ciutat de València, Josep Lleonart per coincidències epigràfiques amb altres campanes signades per ell. La Mitjana, dedicada a la Mare de Déu de Sales va ser refosa en l'any 1890 per haver-se trencat l'anterior. Tot i que tampoc està signada, sembla obra de Ferrer. Les decoracions i ordenació dels elements són idèntiques a una campana d'Albal, feta per aquest fonedor. |
| Tocs tradicionals de campanes | Per una banda, la campaneta de les senyals es voltejaria amb cigonyal des dels peus del campanar, utilitzada per a coordinar tocs amb els actes celebrats al interior del temple i altres senyals. Per altra banda la resta de campanes es repicarien des dels peus del campanar amb llargues cordes unides als batalls i voltejarien des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Les cinc campanes voltegen automàticament, mentre que les quatre grans poden repicar, també automàticament. |
| Intervencions |
El campanar és una construcció de la segona meitat del segle XVIII, possiblement alçat després de la construcció de l'església conventual (1748-1772). La torre segueix els patrons del model barroc, implantat a finals del segle XVII i utilitzat fins ben entrat el segle XX. Aquest model, derivat de les torres alçades per J. Bta. Pérez Castiel i José Mínguez, es caracteritza pels tres cossos decreixents, amb un cos de campanes que en el exterior imita els arcs del triomf romans i una torreta al remat. Aquesta es va generalitzar a partir de les indicacions de l'Arquebisbe Isidoro Aliaga, que prohibia deixar els terrats de la torre descoberts. Les obres estaven acabades ja en l'any 1803, quan es va fondre el conjunt de campanes. En l'any 1958 la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida, dirigida per Germán Roses, va canviar les batalleres originals i els batalls. La mateixa casa mecanitzà en 1963 les quatre campanes del segon cos, canviant les truges de fusta originals per altres de ferro. Aquestes es mecanitzaren amb motor de vol continu i martell trifàsic. La campaneta de les senyals, ubicada al tercer cos del campanar es va quedar sense mecanitzar. Aquesta ha estat restaurada en la primera dècada del segle XXI, instal·lant una nova truja de fusta i mecanitzant-la amb motor d'impulsos. A més els martells trifàsics els han canviat per electromalls. La restauració i el canvi de batalls han estat realitzats per Electrorecamp S.L. En 2007 es realitzaren obres de millorament en el campanar, principalment al terrat. Els obrers que realitzaren la intervenció deixaren un graffitti commemoratiu. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| JUAN VIDAL, Francisco | Los campanarios valencianos de la segunda mitad del siglo XVIII (Parte I) | 1999 |
