| Alçada del campanar | 25 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 123 metres. Església d’origen romànic (segles XI i XII) amb elements aprofitats del segle X; reformada al segle XVI i ampliada el 1884 té encara alguns elements romànics i gòtics de les antigues construccions. Conserva del romànic la façana principal a ponent amb una finestra geminada a mitja alçada amb elements preromànics i arcs cecs sota la cornisa angular; la portalada romànica és del segle XIII a base d'una arcada dovellada de mig punt al dessota i al fons d'una arquivolta amb una motllura a l'intradós que descansa en unes fines columnetes. Consta d'una nau coberta amb una volta de canó apuntat; és romànica fins al transsepte; l'acompanyen dos passadissos laterals, un absis semicircular i un transsepte modern amb cúpula semiesfèrica damunt d'un tambor al creuer. El mur del frontis és de petits carreus matussers disposats en filades uniformes; la façana lateral de migdia presenta paraments de maçoneria i paredat; en ella, a l'extrem del transsepte, hi té una nova portalada amb tres arquivoltes de mig punt damunt un portal rectangular que deixa un timpà obert; a mitja alçada hi figura un òcul atrompetat i al capdamunt una cornisa angular amb un fris d'arcs cecs al dessota. Arquitecte: Antoni Casadamunt per l'ampliació del 1884. Guarda relleus que formaven part d'un gran retaule barroc de cap el 1605 que representen escenes de Jesús infant i de diversos sants; el retaule era obra de Francesc i Jaume Rubió. Campanar dels segles XV i XVI i amb modificacions posteriors. Té planta quadrada (4'50 x 4'50 m) i està dividit en tres cossos de perímetre gradualment descendent; està coronat per una cornisa i un terrat amb barana de carreus. La cel·la queda oberta amb dos finestrals d'arc de mig punt als dos costats nord i sud, i un als altres dos; hi pengen campanes. Un sòcol que sobresurt lleugerament té paraments de carreus matussers i irregulars; la resta dels murs són de paredat amb carreus a cantoneres. Té les parets nues només amb una esfera horària a la part alta visible a les quatre cares, una finestra sagetera a mitja alçada a la cara sud i una porteta a la seva base en aquest mateix cantó. S'accedeix a l'interior del campanar des del cor per una escala de pedra que segueix fins a la cel·la; des d'allí, amb una escala de mà de fusta, es pot sortir al terrat per una trapa; sobre el terrat hi ha una estructura metàl·lica amb unes campanetes pels senyals horaris. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest de la façana principal orientada a ponent. Alçada: 25'00 metres. Esveltesa: 5,5 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local Identificador: IPA-27636 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| ERMEC | Presentación de referencias de instalaciones | 2009 |
| LLOP i BAYO, Francesc | Les campanes de la Seu Vella (presentació) | 2013 |
| LLOP i BAYO, Francesc | El brandar de les campanes: la fixesa històrica de les horàries | 2013 |
| GAUDIUM PRESS | Como le prohibieron tañer las campanas, pues ideó luces simbolizando los sacramentos | 2017 |
| VILALTA, Jordi | Les campanes de Sant Pere de Rubí | 2019 |
| LLOP i BAYO, Francesc | Campanas para la paz, cañones para la guerra | 2022 |
| LLOP i BAYO, Francesc | Destrucció de campanes durant la Guerra Civil | 2023 |
Enregistraments sonors (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Audio | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| SERRA, RAMÓN | Infants de Rubí visiten el rellotge del campanar | 27-07-2016 | 00:48 |
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| L'èxit rotund de les visites al campanar de Sant Pere anima l'Ajuntament | 24-04-2017 | 02:27 |
