Data de construcció |
Primer terç del segle XX | Descripció |
La parròquia compta amb un campanar de planta quadrada i tres cossos, alçat amb maçoneria i rajola. El primer i segon cos presenten la mateixa técnica constructiva, amb els murs de maçoneria i els elements ornamentals amb rajola emulant la pedra. El cos de les campanes compta amb quatre finestres per les campanes, estant una d'elles tapiada. El tercer cos és un templet de dos altures, amb quatre finestres i a més el primer amb arcs en diagonal. El interior compta amb una escala perimetral que puja fins un poc abans de la Sala de les Campanes, on es fa més estreta per estar la Caseta del Rellotge. | Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. | Estat original |
Les tres campanes estarien instal·lades amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora, que segurament comptarien amb peces de formigó. Unes llargues cordes baixaven des de la Sala de les Campanes fins els peus del campanar. | Estat anterior |
La campana gran comptava amb un motor de vol continu, segurament aprofitant del de l'anterior campana. Per un altra banda la més menuda d'elles tenia un batall més característic del sistema de mig vol i excesivament gran per voltejar la campana. | Estat actual |
La torre es troba en un bon estat de conservació al seu exterior, així com l'escala interior. La Sala de les Campanes està en un regular estat de conservació, amb brutícia acumulada, principalment per excrements de pardals i llavors d'olivera i altres. Producte de l'entrada al campanar d'aquests animals creixen al tercer cos una figuera i altres plantes, que es deurien retirar per evitar problemes en la conservació de la torre.
Per un altra banda, les dos campanes menors compten amb truges de ferro de la casa Manclús i motors de vol continu per voltejar-les. La Gran està instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impulsos. Les tres campanes compten amb electromall per repicar-les automàticament, a més de batall ben llligat i repretat. Seria recomanable restaurar les dos campanes menors, canviant les truges de ferro per altres de fusta (de perfil tradicional valencià) i mecanitzar-les amb motor d'impulsos. Per un altra banda el braç de la campana gran és excesivament curt, per seguretat deuria arribar fins uns pocs centímetres del mur. | Campanes |
Com hem senyalat compta amb un conjunt de tres campanes. Les dos menors són de Juan Bta. Roses d'Atzeneta d'Albaida. La més menuda va ser fosa en l'any 1939, feta per a un altre poble i en orige dedicada a la Mare de Déu de l'Encarnació. Segurament es va desestimar l'encárrec i decidiren reaprofitar-la per al poble. L'altra es dedica a Sant Gregori, patró del municipi, i fosa en l'any 1940 a expenses de l'Ajuntament perque les incripcions indiquen el nom de l'alcalde i no el del rector del moment. Aquesta explicació ens val també per l'antiga campana gran, trencada en l'any 2003 i refosa per CAMPANAS RIVERA, que va copiar els elements ornamentals de l'anterior campana, encara que perdent qualitat figurativa. | Tocs tradicionals de campanes |
Es conserva a la Sala de les Campanes un ferro amb corrioles pel qual anaven les cordes i mitjançant uns mecanismes de fusta, encara presents a l'escala, es repicaven les tres campanes des dels peus del campanar. Aquestes eren voltejades des de la mateixa Sala de les Campanes. | Tocs actuals de campanes |
Les campanes voltegen i repiquen automàticament. | Intervencions |
La torre sembla una construcció datable del primer terç del segle XX, alçada amb el model dels campanars valencians del barroc, però adaptat al gust del moment en que es va construir. L'any 1940 es va instal·lar un nou conjunt de tres campanes, que conservà el toc manual fins principis dels anys 90, quan la casa Manclús mecanitzà el conjunt. Les truges de fusta es canviaren per altres de ferro i instal·laren tres motors de vol continu i electromalls. En 2003 es va refondre la campana gran per trencament de l'anterior. Posteriorment a esta intervenció, el motor de vol continu va estar renovat per un d'impulsos i canviat el batall de la Mitjana. A més sembla que la Menuda va caure per trencament de les anses i ha estat intervinguda sense canviar la truja de ferro. | AutorsALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau (27-09-2014) |