| Alçada del campanar | 63 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 187 metres. Església aixecada en gòtic tardà, iniciada el 1587 i acabada el 1612. Consta d'una nau espaiosa de set trams, dos d'ells amb el cor, coberta amb voltes ogivals amb les claus de volta decorades amb relleus; descansa damunt arcs torals de mig punt; una senzilla motllura ressegueix tota la base de la volta; a cada arc toral li correspon una pilastra amb capitell toscà que es troba adossada al mur entre les capelles laterals; la capçalera la forma un absis poligonal de set costats amb una volta de quart d'esfera damunt nervadures recobertes de guix motllurat per cobrir la trencadissa que van causar els desordres del 1936. Té un cor amb una balustrada de pedra; descansa en un arc carpanell i damunt dos trams amb voltes de creueria; té un atri al dessota tancat per una gran vidriera amb un cancell de fusta digne. El frontis queda obert amb una portalada rectangular decorada amb un mural ceràmic d'Enric Serra distribuït en dos plafons que la flanquegen juntament amb un altre al seu damunt de grans dimensions; hi ha representades unes imatges santes ricament colorades amb predomini del blau; sota una minsa cornisa horitzontal hi ha oberta una gran rosassa motllurada amb vidrieres de colors. Els murs mostren paraments de grans carreus ben escairats de pedra clara dels conglomerats de Montserrat tant per l'exterior com per l'interior. Impressionant tant per la seva majestuositat (gran amplada i gran alçada) com per l'abundant llum que entra pels seus finestrals laterals. Dimensions: 56'82 x 15'27 x 23'61 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total comptada des del fons de les capelles laterals fa 23'89 metres; la llargada inclou 12'56 metres que corresponen a la fondària de l'atri. Arquitecte: el mestre de cases Miquel Dansa; sembla que hi contribuí fra Josep de la Concepció, sobretot pel campanar; el mestre de cases Bartomeu Soriano (1681). Guarda un bust del papa Joan XXIII obra de l'escultor barceloní Ramon Cuello. Campanar d'inspiració barroca acabat el 1636. Té un primer alt cos de planta rectangular (7'50 x 9'00 m) convertida en vuitavada a mitja alçada amb una destacada motllura composta en canviar de planta i una altra encara més manifesta sota la cel·la; en aquests dos cossos els caires estan una mica ressaltats per lesenes cantoneres; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb pinacles de bola als angles; al seu damunt s'hi aixeca una cúpula semiesfèrica, pintada de blau per l'exterior, amb cupulí o llanternó octagonal recobert de volta de mitja taronja. La cel·la està oberta amb un finestral d'arc de mig punt amb bordó a cada cara, un d'ells cec. Els seus murs són de petits carreus de pedra blanca en perfecta harmonia amb el conjunt, grans per l'interior, dels conglomerats de Montserrat en el primer cos i de pedra tova en els cossos superiors. Per l'interior hi puja una rampa, avui cimentada i acompanyada d'un ferm passamà metàl·lic; està coberta per una volta de canó de pedra tallada; en el cos octagonal, en lloc de volta hi ha un sostre horitzontal i esglaonat de pedra; des de la cel·la fins a la cúpula una escala de cargol oberta en el cos cec puja fins al terrat. És el campanar més alt de la diòcesi de Sant Feliu i de l'arxidiòcesi barcelonina si exceptuem els de la Sagrada Família de la capital encara en construcció. Els gruixos dels seus murs oscil·len, segons els llocs, entre 1'35 i 1'75 metres. Cinc campanes del 1949: Dominga de 1060 quilos, Margarida, Pilar, Maria, Victorina; es troben a la cel·la i dues més al llanternó: Eulàlia i Maria. Situació: adossat al mur lateral de migdia fent angle al sud-oest de la capçalera encarada a llevant. Alçada: 63'00 metres. Esveltesa: 7 Segons l'opinió més general fa 61 metres d'alçada, i així ho feia constar l'historiador local Orenci Valls en la publicació La vila d'Esparreguera i el seu terme del 1961. Altres diuen que en fa 63; fins i tot el Diccionari Nomenclàtor de Pobles de Catalunya n'hi atribueix 70. Personalment no ho he pogut mesurar per manca de perspectiva necessària per fer els càlculs topogràfics ja que el campanar es troba rodejat d'edificis i situat en un punt amb gran desnivell; tot plegat ho fa difícil. En parlar amb l'arquitecte municipal, el gener de 2004 quan es feien obres de conservació a la cúpula del campanar, em va aclarir el següent: des del terra de la plaça fins al cim de l'obra de pedra (cupulí) fa 57 metres; les tres grans boles de coure del damunt, més el penell, peça giratòria per tant, i la creu de ferro del capdamunt fa que el campanar arribi als 63 metres. |
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-18485 |
| Visites als campanars | Hi ha visites guiades pels AMICS DEL CAMPANAR D'ESPARREGUERA |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Persona | Vídeo | Data | Duració |
|---|---|---|---|
| AMICS DEL CAMPANAR | Quina geometria amaga el campanar d'Esparreguera? | 23-04-2013 | 03:01 |
