| Alçada del campanar | 44.34 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 87 metres. Església aixecada entre el 1738 i el 1749 amb inspiració barroca. Consta de tres naus de cinc trams, un d'ells amb el cor i un altre força ample que és el transsepte; la central està coberta amb una volta de llunetes mentre que les laterals ho fan amb voltes d'aresta; estan separades per quatre robustos pilars rectangulars que sostenen els arcs torals i els formers tots ells de mig punt; al creuer s'aixeca una cúpula sobre petxines englobada en un cimbori octagonal que culmina amb un cupulí igualment vuitavat i obert amb finestres rectangulars, una a cada costat; el presbiteri és semicircular cobert per una volta de quart d'esfera que té característiques de petxina; l'absis pren la forma poligonal de cinc costats per l'exterior; és fondo ja que està prolongat amb dos trams curts amb voltes de llunetes. El cor als peus de la nau amb una barana de balustres de fusta descansa en un arc carpanell i una volta de llunetes; sobre les naus laterals hi corren passadissos amb unes tribunes tancades per gelosies i baranes de balustres de fusta. Al frontis hi llueix una portalada de pedra blanca amb un portal rectangular flanquejat per pilastres sobre pedestals, entaulament, fornícula amb la imatge de Maria; tot el conjunt queda rodejat d'elements decoratius a base de volutes, petxines, pinacles adossats, etc.; una rosassa motllurada figura a mitja alçada i està coronat per un frontó triangular amb òcul al centre del timpà amb tres pinacles als vèrtexs. El seu mur de paredat ha quedat recentment recobert amb un arrebossat esgrafiat a base de figures de rombes a partir d'un alt sòcol que simula un mur de carreus. Dimensions: 46'50 x 10'64 x 18'40 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus fa 21'94 metres; el transsepte en fa 21'94 x 10'64 x 18'24; la cúpula arriba als 26'36 metres i amb el cupulí als 32'55. Guarda imatges que no es destruïren el 1936, algunes dels escultors Ochando i dels seus col·laboradors del segle XVIII; i el Santcrist dels Segadors, imatge barroca, anònima, del segle XVII. Josep M. Jujol (1879-1949), arquitecte tarragoní modernista, s'encarregà de dirigir millores cap a principis del segle XX com les reixes de la capella del Santíssim, les de la Mare de Déu dels Dolors, del Baptisteri, i els bancs i respatllers del presbiteri. L'escultor Salvador Martorell i Oller (1895-1968) de la Canonja és autor del Santcrist Gros i de Sant Josep de l'altar major. La imatge de Maria de la fornícula és obra recent amb pedra de la Floresta de l'escultor de Reus Ramon Ferran. Té un orgue al cor. Campanar neoclàssic erigit el 1767. Té un primer alt cos de planta quadrada (6'25 x 6'25 m); el segon és vuitavat amb una esfera horària al seu inici a la cara frontal; hi ha ubicada la cel·la oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna amb decoració barroca al seu entorn; hi penja alguna campana; està coronada per una cornisa motllurada i un terrat amb barana d'obra damunt del qual s'aixeca una torrella quadrada amb contraforts als caires, entaulament, cornisa i cúpula apuntada vuitavada de rajols blau marí i blancs amb nervis externs destacats i amb un pinacle al cim. Els seus murs són de paredat arrebossat amb carreus a cantoneres. Per l'interior hi puja una escala típica catalana sobre voltes, arrapada als murs i amb un ull central. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frontis encarat a migjorn. Alçada: 44'34 metres. Esveltesa: 7 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local 1982 Identificador: IPA-12223 |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| SANCHEZ REAL, José | Las campanas de Constantí | 1999 |
| SÁNCHEZ REAL, José | Campanas de Constantí | 1999 |
