| Alçada del campanar | 50.5 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 238 metres. Església aixecada en gòtic català entre el 1322 i el 1486. Consta de tres naus de sis trams coberts amb voltes ogivals simples; estan separades per pilars vuitavats i arcs formers apuntats; la capçalera la forma un absis poligonal de set costats; les naus laterals es comuniquen per la girola darrere l'altar major. Té una cripta del 1576-78 refeta el 1973, i un claustre renaixentista. Els seus murs són de carreus ben escairats de pedra grisenca clara. La porta d'entrada habitual està situada al mur nord, propera al cos del campanar. Dimensions: 50'00 x 16'68 x 28'65 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada va de pilar a pilar (no els inclou), i la total de les tres naus en fa 32'85; la llargada no inclou el porxo-atri, si li suméssim arribaria als 68 metres. En el mur de ponent, que seria el frontis als peus de les naus, un arc rodó dovellat rodeja un portal rectangular; el mur queda absolutament llis mostrant només el seu parament de petits carreus; es troba al fons d'un grandiós porxo-atri neogòtic del segle XX obert per tres grans arcades ogivals sobre pilars amb una columna adossada al costat frontal; sosté una terrassa de barana calada per damunt de la qual, en aquest frontis, s'hi obre una magnífica rosassa motllurada i calada. A banda i banda d'aquest porxo s'aixequen unes capelles poligonals amb terrat de baranes calades i, al damunt, unes torrelles octagonals amb finestrals mig tapiats d'arc calat, un a cada cara, i amb una agulla vuitavada de careneres crestades amb un pinacle al cim. Un portal lateral de l'antiga església romànica adjunt al nou edifici gòtic mostra un timpà amb uns bells relleus romànics, arquivolta soguejada sobre imposta i una columna per banda amb bells capitells romànics figurats; tot recobert per una arcada sobre imposta damunt muntants, tots ells de peces grans ben escairades i de pedra lleugerament grisenca; comunica a un petit claustre. Arquitectes: Berenguer Montagut com a mestre major, Arnau de Villeres, Ramon Moragues, Martí Ibar, Alonso de Baena, i Joan Font i Guerau Cantarell (1592) pel que fa al campanar. El baptisteri, el frontis i el seu porxo són de principis del segle XX, 1915-34, de l'arquitecte Alexandre Soler i March (1874-1949) fill de Manresa mateix. Guarda un retaule del segle XIV d'Arnau Bassa, un altre dedicat a l'Esperit Sant obra de Pere Serra (1394) i altres igualment gòtics; diverses escultures gòtiques de pedra policromada, sarcòfags, algunes talles barroques; al Museu de la Seu s'hi guarda un Santcrist del segle XII que fa 100 x 95 cm. sobre una creu de fusta moderna; a la cripta es conserven unes relíquies de sant Fruitós, màrtir tarragoní del segle III procedents del poble veí de Sant Fruitós. Té orgue. Campanar del 1592 del gòtic tardà. Té planta quadrada (9'50 x 9'50 m) i està coronat per una cornisa sobre caps de biga amb gàrgoles al dessota situades als angles i un terrat amb barana calada. Els seus murs són de carreus petits de pedra un pèl marronosa; té motllures a diversos nivells, a sota dels finestrals i a l'arrencada dels arcs apuntats. La cel·la té dos finestrals d'arc apuntat a cadascun dels quatre costats; al cos del dessota hi ha una esfera de rellotge a la cara nord. L'escala que permet accedir a la cel·la s'inicia en l'antiga església romànica, el mur que en resta és de tan gruix que l'escala de pedra picada passa pel seu interior i puja recta cosa de 8 metres; segueix pel mur de la nova església gòtica fent-se escala de cargol també de pedra i quan arriba al nivell superior del mur entra al campanar i segueix amunt en estil català, sobre voltes i arrapada als murs i amb barana, així fins a la cel·la i segueix fins a dalt del terrat. Situació: sobre l'ala nord del temple, proper a la capçalera, adjunt al portal lateral nord. Alçada: 50'50 metres. Esveltesa: 5,3 |
| Protecció |
Bé cultural d'interès nacional Església de Santa Maria de l'Alba Tipus: Monument històric Declaració: 03/06/1931 Identificador: BCIN: 151-MH (IPA: 161) BIC: RI-51-0000430 |
| Acústica, afinació de les campanes |
Conjunt de 7 campanes, tres d'elles d'afinació determinada. Conjunt diatònic en Re Major sense el grau VII. (Re, Mi, Fa#, Sol, La, Si, Re') La Campana dels quarts només s'utilitza amb aquesta finalitat. |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| BALLÚS CASÓLIVA, Glòria | La Música a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa: 1714-1808 - Referències de campanar, campanes, campaners i tocs | 2004 |
| CAMPS, Gemma | La veu de les campanes | 2007 |
| CAMPS, Gemma | La campana més gran de la Seu repica de nou | 2012 |
| EUROPA PRESS | Las campanas de 140 iglesias sonarán simultáneamente en homenaje a Verdaguer | 2012 |
| EFE | Más de 140 campanarios harán repicar sus campanas en memoria de Verdaguer | 2013 |
