| Alçada del campanar | 14.61 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 975 metres. Església romànica del segle XI. Constava, en origen, de tres naus capçades per tres absis semicirculars lleugerament desviats cap al nord respecte de l'eix de les naus; estan decorats amb un fris d'arcs cecs sota cornisa. Avui (2004) només té pel culte dues naus ja que la que es troba al nord està mig aparedada, la capçalera ha quedat convertida en sagristia i la resta queda reduïda a altars laterals de poca fondària; estan cobertes amb voltes de canó; tenen cinc trams que descansen sobre arcs torals de mig punt; els arcs formers de mig punt són baixos; les naus estan separades per pilars amb semi-columnes adossades a dues cares. El frontis té un portal obert al mur de ponent a base d'una arquivolta de mig punt, una finestra de punt rodó a mitja alçada i una cornisa angular fent pinyó per damunt de les teulades. Els seus murs són de carreus de pedra gris clar petits, irregulars i matussers disposats en filades; interiorment estan arrebossats i pintats de blanc. Dimensions: 18'10 x 4'00 metres respectivament de llargada i amplada; l'amplada total de les naus fa 10 metres. Guarda unes pintures murals romàniques tardanes, potser de finals del segle XII o del XIII, i un retaule dedicat al Roser de finals del segle XV. Campanar romànic d'època una mica posterior a l'aixecament de l'església, possiblement ja a principis del XII. Té planta romboïdal (4'75 x 3'40 x 4'00 x 4'50 m) i finestres d'arc de mig punt obertes en dos pisos, geminades als costats curts i triforades als llargs. Està coronat per una cornisa amb un fris inferior d'arcs cecs i un altre en ziga-zagues i una teulada piramidal baixa de lloses en escata; el pisos estan separats per frisos de ziga-zagues. Els seus murs, com els del temple, són de carreus petits, ben escairats i disposats en filades regulars; la pedra és majoritàriament grisenca, encara que n'hi ha de blanquinosa barrejada. Escales de mà permeten accedir, de pis en pis, a la cel·la. Té campanes de bronze i una de fusta, una matraca, anomenada popularment "tenebra". Situació: adossat cap al mur de migdia on es recolza, més proper a la capçalera encarada a llevant que no pas al frontis. Alçada: 14'61 metres. Esveltesa: 3 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local Identificador: IPA-24903 |
| Autor | |
