| Data de construcció | Segle XVIII, reforma al XIX o principis del XX |
|---|---|
| Descripció | Campanar de tres cossos i situat a un lateral de la façana principal del temple. El cos inferior correspon al primer i és llis. Al seu interior trobem les escales i la sala del rellotge. El segon cos és el de les campanes amb fronts de pilastres toscanes a l'exterior i el tercer un remat amb templet de planta octogonal i rodejat per una balustrada. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Graffitti |
Dins del campanar, en el pis inferior, a uns 150 cm del terra, hi ha un taulell ceràmic: "FINS ACÍ / ARRIVÁ / LA RIUADA / DEL 20-10-82". En el carrer posa "PARROQUIA / "ASUNCION DE NUESTRA SEÑORA" / AGREGADA A LA BASILICA PAPAL / DE SANTA MARIA LA MAYOR DE ROMA / AÑO 2007" |
| Estat original |
Les quatre campanes estaven instal·lades amb truges de fusta de perfil tradicional local. Algunes tenien llargues cordes unides als batalls i una de les grans tenia una maça horària exterior. |
| Estat actual | L'estat de conservació del campanar és bo. Les quatre campanes estan instal·lades amb truges de ferro de la foneria Manclús i mecanitzades amb motor de vol continu i electromalls, alguns encara trifàsics. Tres de les campanes tenen un mig vol i totes disposen de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Campanes | El campanar compta amb quatre campanes de gran interés. La més xicoteta és d'autor desconegut però es podria atribuir a Jaime Roses. Es va fondre l'any 1848, el mateix any que apareix a altres campanes situades a Alcàntera, Beneixida i Cotes. La següent està dedicada a l'Assumpció i la varen fondre els Roses de Chella en 1809. Les dos majors són de la foneria Hijos de Vicente Roses i les varen fondre entre 1926 i 1927. |
| Tocs tradicionals de campanes | A l'escala hi ha diversos ferros en forma de U, agrupats de dos en dos i disposats en diverses altures, que permeten intuir que com a mínim les dos grans es repicaven manualment des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls. Les quatre es voltejaven des de la sala de les campanes i alguna de més majors tocava les hores. |
| Tocs actuals de campanes | Les quatre campanes es repiquen i voltegen automàticament. |
| Intervencions | Part del campanar es va construir al segle XVIII amb l'església parroquial i el seu aspecte exterior va canviar durant intervencions posteriors, possiblement al XIX o principis del XX. Durant la dècada dels anys 80 la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar les campanes. Es canviaren les truges de fusta per altres de ferro i mecanitzaren totes les campanes amb motors de vol continu i electromalls trifàsics. Aquesta intervenció va suposar la pèrdua de les instal·lacions tradicionals i dels tocs antics. |
| Propostes | La instal·lació actual no afavoreix la conservació de les campanes ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. Les campanes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Els motors s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar. Igualment cal canviar els electromalls trifàsics per altres monofàsics i retirar les migs vols perquè els motors d'impuls es poden programar per a tocar a mig vol les campanes. |
| Autor | |
