| Data de construcció | 1906-1910 |
|---|---|
| Autor | Francisco López Pascual |
| Descripció |
La parròquia compta junt a la façana principal amb un torre de planta rectangular i quatre cossos, alçada tota ella amb sillars al exterior i rajola recoberta d'algeps al interior. El primer cos compta amb un basament, alçant damunt d'aquest dos trams de igual factura amb espilleres decorades amb un frontó en una de les cares i un òcul damunt de la del segon tram. Els dos es separen per una moldura, amb pilastres toscanes als angles. Una cornisa separa el primer cos del segon, on trobem una major riquesa decorativa. La factura d'aquest és similar a la del segon: dos pilastres toscanes per cada cara amb cornisa i quatre finestres ricament decorades amb pilastres i un fris amb pinacles i motiu ornamentals al centre. El segon cos a més d'aquesta decoració hi ha un frontó partit. El tercer cos és un templet circular amb columnes toscanes i una coberta de pedra que es remata amb la típica creu amb veleta. La torre compta amb una porta d'accés amb ornamentació en escaiola. Damunt la porta està un fris i frontó circular. Al seu interior es troba l'escala que recorre el perímetre interior fins la Sala Baixa de les Campanes. Des d'aquest punt l'escala pasa a ser de fusta i a més en aquesta sala una de les finestres està tapada amb una reixa. L'escala puja fins la Sala Alta de les Campanes, des de la qual resulta impossible l'accés al tercer cos. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Graffitti | L'escala de la torre i les sales de les campanes compten amb un important conjunt de graffitts, realitzats de forma diversa (amb llapis, incisos o pintats), principalment de gent que ha visitat la torre i possiblement d'alguns campaners. |
| Estat original | Les campanes estaven instal·lades amb truja de fusta. A la Sala de les Campanes hi ha un fragment d'una de les antigues truges, curiosament aquest és de pedra, element poc habitual però únic testimoni de com serien aquestes truges. Comptaven a més amb llargues cordes, com la matraca, que en el cas de les quatre campanes grans baixaven per mitjà d'uns mecanismes fins els peus del campanar. |
| Estat anterior | Des de la mecanització les campanes comptaven amb amb martells trifàsics, de resposta molt lenta. Aquests ja han estat retirats i encara queden marques a les campanes que els tenien. |
| Estat actual | La fàbrica de la torre es troba en un bon estat de conservació, per contra l'escala necessita d'una neteja i el terra de la Sala Alta de les Campanes de ser reparat. Les trapes d'accés a les dos sales es troben trencades i caldria reparar-les per tal d'evitar filtracions d'aigua a l'escala i la brutícia. Per un altra banda les campanes es troben instal·lades en les finestres, les tres grans a la Sala Baixa i les menors a la Alta. Totes elles compten amb truges de ferro de la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida i estan mecanitzades amb motors de vol continu. A més les quatre grans compten amb electromall. Vist l'estat en que es troben seria recomanable baixar les campanes de la torre per netejar-les per dins i fora i renovar les truges de ferro per altres de fusta. Els motors de vol continu es deurien canviar per altres d'impulsos, mecanismes que permeten el toc manual de les campanes i imiten les formes tradicionals de tocar. |
| Campanes | Comta amb un total de sis campanes, de les quals sols queda una antiga. Segons indiquen les inscripcions la campana va ser fosa en l'any 1866 sent rector de la parròquia Mn. Juan Francisco Martínez. Tot i que no indica el seu fonedor, possiblement es tracte de Jaime ROSES VILA, del qual hi han diverses campanes repartides per la província d'Alacant. La creu amb pedestal, el tipus de lletra i els triangles decorats són característics d'aquest fonedor. Del conjunt fos en 1941 per Juan Bautista Roses sols queda una campana, la dedicada a la Mare de Déu. La gran, Sant Josep és resultat de la refosa efectuada en 1977 per Salvador Manclús, mentre que la resta corresponen al conjunt de Germán Roses de 1956. La major es dedica a Sant Pere, titular del temple parroquial, i Santa Maria Magdalena, patrona de la localitat. |
| Tocs tradicionals de campanes | Sembla que antigament les quatre campanes grans es repicaven des dels peus del campanar amb llargues cordes unides al batall per evitar pujar al campanar cada vegada. Cinc d'elles es voltejarien des de les respectives Sales de les Campanes, mentre que la més menuda es possible que fora voltejada amb cigonyal. També es tocava amb el mateix mecanisme la matraca. |
| Tocs actuals de campanes | La matraca no toca. Les quatre campanes grans poden repicar automàticament, mentre que totes voltegen amb motors. |
| Intervencions |
La parròquia comptava amb un campanar anterior al actual, alçant entorn a l'any 1607 pel mestre Joseph Bernabeu. Era una torre de factura més senzilla que l'actual, amb tres cossos i sense massa ornamentació: unes moldures per separar els cossos de la torre i un templet de dos alçades al terrat amb quatre finestres cada tram. Aquesta torre amenaçava de caure en 1906, situació que va obligar a la seua demolició i la construcció del nou campanar. Les obres s'iniciaren en 1906 i acabaren en 1910 per Francisco López Pascual, resultant l'actual torre amb certes influències barroques i un toc modernista, que es fa notar al tercer cos. Les campanes de l'anterior campanar es baixarien en 1906 i serien pujades al campanar acabades les obres. El fonedor Juan Bautista Roses, que tenia oberta la foneria en Atzeneta d'Albaida, fa fer tres campanes noves entre els anys 1940 i 1941, de les quals es conserva la dedicada a la Mare de Déu. El seu fill Germán va ser encarregat de refondre en 1956 dos de les campanes, les dedicades a Sant Pere i Santa Maria Magdalena, a més de fer una nova campana (la més menuda del conjunt. Eixe any es canviaren les truges de fusta per altres de ferro. En setembre de l'any 1963 el rector Felipe Bernabeu va escriure a la foneria de Salvador Manclús del Grau de València amb intenció de mecanitzar algunes campanes de la torre. Manclús va proposar la mecanització de les sis campanes amb motors de vol continu i martells trifàsics, però el rector en un primer moment sols acceptà la mecanització de les quatre campanes grans. Poc després, entrat el mes d'octubre, es va decidir que el martell de la Santa Maria Magdalena seria per la Maria, quedant la primera sols per voltejar. D'aquesta manera la casa Manclús mecanitzà entre gener i febrer de 1964 les quatre campanes grans i a més quedaren les dedicades a Sant Josep, Sant Pere i Maria; amb martell. Les dos menors es mecanitzarien després, possiblement en 1977. Els tocs elèctrics es van inagurar a finals de febrer de 1964, escomençant a fallar els mecanismes poc després. El cost de la electrificació va ser de 68.200 ptes. |
| Autor | |
