| Descripció |
Altitud: 162 metres. Església gòtica transformada a partir del 1700-05 i sobretot des del 1883 quan s'amplià amb un transsepte i una cúpula; aquestes reformes li donaren l'aspecte actual d'un cert caire barroc. Consta de tres naus tot i que la de la dreta queda interrompuda al centre pel cos de campanar; la central està capçada per un absis semicircular; els seus sis trams estan coberts per voltes bufades i reposen en quatre arcs torals de mig punt; un dels trams es troba sota el cos baix que es troba als peus del temple; un altre tram és el de l'ampli transsepte; en el creuer hi ha una cúpula sobre petxines dins d'un cimbori quadrat sense obertures. Les naus laterals estan cobertes amb voltes bufades sobre quatre arcs torals de mig punt. En el mur del frontis en estil renaixentista italià hi ha oberta una portalada en arc de punt rodó del 1816 -23, i dos portals més rectangulars a banda i banda, al dessota d'un porxo de cinc arcs de mig punt sobre columnes de capitell compost i un entaulament decorat amb pintures; el sostre d'aquest porxo és de voltes d'aresta. Per damunt d'ell sobresurt el mur del frontis acabat en doble vessant pintat i decorat com un frontó triangular amb una finestra rectangular al dessota. Dimensions: 39'55 x 8'05 x 12'75 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total és de 18 metres. La cúpula arriba als 16'84 i el transsepte en fa 19'36 x 8'19 x 11'92. Arquitecte: Francesc Folguera i Grassi (1891-1960) pel que fa a la façana reconstruïda cap el 1927 i les reconstruccions posteriors al 1939. Guarda pintures al fresc (1943-48) al presbiteri de la nau central i a altres capelles obres de l'artista Jaume Busquets i Mollera de Girona Campanar gòtic tardà aixecat entre el 1606 i el 1608. Té planta vuitavada (costat de 2'56 metres) i està coronat amb un minsa cornisa amb gàrgoles i una coberta gairebé plana. La cel·la queda oberta amb finestrals d'arc apuntat, un a cada cara; hi pengen dues campanes grans i dues de mitjanes: Sadurnina o la Grossa, Mare de Déu de Gràcia o la Xica i la Venata o la Campaneta, totes del 1941, i la Montserrat del 2003. Els seus murs són de carreus ben escairats de pedra blanquinosa, amb motllures a diversos nivells; la part inferior es troba arrebossada i emblanquinada. S'entra dins el campanar per una porta oberta en el centre del temple banda dreta; actualment, des del 2003 hi ha una escala de cargol metàl·lica, ampla i sòlida instal·lada al centre de recinte que té forma cilíndrica. Puja fins a mitja alçada; des d'allí hi ha una escala de cargol d'obra. Situació: adossat al mur de migdia, entre altars laterals, prop del frontis. Alçada: 21'23 metres. Esveltesa, 3,2 |
|---|---|
| Protecció |
Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-2894 |
| Notes | Les gàrgoles foren polèmicament retirades a finals de 1994 (J. Claramunt / M. Massana / J. Valls) |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| LA FURA | S’amplia el projecte de restauració del campanar per millorar la il·luminació i la teulada | 2003 |
| ERMEC | Presentación de referencias de instalaciones | 2009 |
