| Descripció |
Altitud: 265 metres. Església neoclàssica del 1777; queda algun vestigi de l'antiga romànica a la banda de migdia. Consta d'una sola nau acompanyada de capelles laterals. La nau de quatre trams està coberta per una volta de llunetes sobre quatre arcs torals de mig punt; descansa en una imposta classicitzant i en sengles pilastres que es corresponen amb els arcs torals. El presbiteri recte aparenta tenir cinc costats per unes raconeres a manera de petxines; un tram curt al principi del temple acull el cancell. El frontis té un portal d'arc de mig punt emmarcat amb dovelles i carreus en pedra blanca, una rosassa a mitja alçada i una cornisa angular amb un pinacle de bola al cim. Els seus murs de paredat estan arrebossats i pintats en un gris clar tots ells menys el de migdia que conserva el parament romànic del segle XI corresponent a l'antic temple a base de peces mig picades de pedra blanquinosa. En ell hi ha obert un portal lateral en arc de mig punt de grans dovelles blanques. Dimensions: 16'61 x 5'69 x 10'15 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total des del fons de les capelles laterals en fa 9'83. Guarda una pica baptismal del 1577 sobre un peu abarrocat; té baixos relleus en tota la superfície de caràcter decoratiu. Igualment conserva un retaule renaixentista del 1557 dedicat a la Mare de Déu del Roser i un altre de rococó-neoclàssic de la primera meitat del segle XVIII dedicat a Sant Isidre. Campanar neoclàssic coetani del temple. Té un primer cos de planta gairebé quadrada (4'40 x 4'16 m); el segon té els caires aixamfranats; està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb barana de balustres amb un passamà destacat; un rellotge d'esfera està situat sota mateix de la finestra orientada a migdia; tres fines motllures a base de maó rogenc el divideixen en quatre zones de semblant alçada. La cel·la coberta per una volta semiesfèrica rebaixada està situada a la zona més alta i queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada cara; hi penja una campana de nom Maria. Al centre de la volta hi té una trapa que permet accedir al terrat; cal una escala de mà per fer-ho. Damunt el terrat s'hi ha instal·lat recentment la figura metàl·lica d'un àngel. Per l'interior del campanar hi puja una escala amb graons de maons i marge de fusta sobre voltes catalanes, arrapada a la paret i amb una barana d'obra enguixada; deixa un ull escàs. Situació: damunt l'ala esquerra del temple de la qual en sobresurt força i fa angle al sud-est del frontis encarat a llevant. Alçada: 23'12 metres. Esveltesa: 5,2 |
|---|---|
| Intervencions | |
| Autor | |
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
| Autor | Títol | Data |
|---|---|---|
| RIBÓ, Rafael | Escrit sobre les campanes d'Olesa de Bonesvalls | 2011 |
| SERRA, Arimany | Campanas que no suenan | 2012 |
| LIÑÁN, Gemma | No toquem ni quarts ni hores | 2016 |
