Inventari de Campanes

Parròquia de la Mare de Déu del Socorro - BENETÚSSER (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1297)


Data de construcció 1917
Descripció Als peus del temple parroquial s'alça la torre campanar, integrada al conjunt de la façana principal. Compta amb dos cossos de fàbrica de rajola, el primer d'ells sense més decoració que unes franges a la part superior i espilleres per permetre el pas de la llum a l'escala. El segon compta amb quatre finestres per les campanes amb arcs apuntats que al exterior es decora amb moldures. Remata aquest cos una cornisa i coberta apuntada amb veleta.

El interior compta amb una escala que permet a més accedir al cor i al terrat de l'església, perimetral i que es fa més estreta per accedir a la Sala de les Campanes. En el seu interior una escala de gat per pujar fins l'esfera del rellotge, situada sobre la finestra de la campana gran.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti La torre compta amb alguns graffits recents a la Sala de les Campanes: "RUBIO 10-0-77", mentre que en hi ha un altre posiblement de cronologia anterior: "VIVA ESPAÑA".
Estat actual La torre es trova en un bon estat de conservació al exterior, amb un poc de brutícia a l'escala i la Sala de campanes. Per un altra banda les campanes es trovem mecanitzades amb motors de vol continu i truges de ferro que seria convenient restaurar i mecanitzar amb nous mecanismes més corresponents amb la tradició i que a més permeteren els tocs manuals. Els martells originals han estat substituïts per electromalls.
Campanes Sembla que la torre comptava amb quatre campanes, ja que la finestra oest conserva marques d'eixos. En 1939 l'Ajuntament va adquirir quatre campanes en substitució de les perdudes a la Guerra Civil. El fonedor Germán ROSES anota que en 1962 una de les campanes, de 450 kg de pes, estava trencada i es posible que el metall del conjunt de 1939 servira per fondre les noves, fetes per aquest fonedor eixe any i que són les mateixes que es coserven en l'actualitat: Empar, Socorro i Maria del Pilar. Les campanes es van fondre en dos fases, així en juny de 1962 eren beneïdes les dos menors, mentre que la gran va esperar fins setembre, sufragades per tres famílies de la població i pujades poc després a la torre. Aquestes van ser mecanitzades en 1972.
Tocs tradicionals de campanes Els tocs tradicionals es basaven en el repic de les campanes des del peu de la torre, mitjançant llargues cordes que des de la Sala de les Campanes baixaven fins els peus de la torre, passant per una fusta amb els respectius forats per organitzar les cordes.

Estaven a càrrec de un grup de campaners format per quatre persones: Miquel Alpuente, Joan Borrás, Vicent Soria i Miquel Tortorsa; feina que servia de complement dels seues treballs. Els tocs eren els típics de l'Horta com els de festa, comunions, processons i especialment els de mort, amb el mig vol de campanes. Aquest tenia tres variants des de soterrars de primera especial amb quatre campanes fins als de tercera amb sols una, mentre que la menuda era la dels Albaets. Aquest grup era contractat per la parròquia o els interesats a que es fera el toc.
Tocs actuals de campanes Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics, amb el vol de les tres campanes per a les festivitats i els repics per senyals diàries i dominicals. Aquestes últimes guarden poca relació amb els tocs tradicionals, ja que les mecanismes no permenten tantes variacions, sent més monòtons.
Intervencions En 1917 va ser construït el actual campanar, amb formes derivades del estil neogòtic, principalment present a les finestres apuntades de les campanes i les moldures que aquestes tenen al exterior, similars a les de la propera torre de Forn d'Alcedo. També es atípica la coberta, més típica dels chapitells medievals i europeus.
Autors de la fitxa de la torre
  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (20-05-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (26-11-2013)
  • Rogle, roda de campanes
    A la capella de Maria Auxiliadora, ubicada junt a la sagristia, es trova el rogle i la campaneta d'eixida a missa, els dos de moderna factura.

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAParròquia de la Mare de Déu del Socors de Benetússer - Concert de tocs manuals de las campanes2014
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIACONCERTS DE CAMPANES pel Gremi de Campaners / Campaners de la Catedral de València2016
    RICART, VicenteBendición de las campanas de la iglesia de Benetúser1962
    27 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 02-12-2013

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de les CampanesEmpar (1)ROSES ATZENETA196271208
    Sala de les CampanesSocorro (2)ROSES ATZENETA196291431
    Sala de les CampanesMaria del Pilar (3)ROSES ATZENETA1962100658

  • BENETÚSSER: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-10-2017
    Convertir a PDF