Inventari de Campanes

Parròquia de la Santíssima Trinitat - TAVERNES BLANQUES (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1209)


Data de construcció 1965-1969
Autors Manuel Peris Vallbona (arquitecte), José Mª Cabo i José Mª Encarnación (constructors)
Descripció Torre de planta quadrada ubicada junt a la façana principal del edifici, construïda segons el model dels campanars valencians heretats del barroc valencià. La fàbrica del mateix es de rajola amb elements decoratius en pedra, al igual que el basament del campanar. El primer cos del campanar compta amb dos trams, sobre un basament de sillars, dividits per cornises de pedra, el segon amb òculs per a les esferes del rellotge. El segon cos correspon amb la sala de les campanes amb arcs en pedra així com les pilastres, quatre per costat i sense ocupar les aristes sobre els quals disposa de doble cornisa. El tercer cos es una xicoteta torre rematada amb un cupulí i amb aletons als laterals. El seu interior compta amb una escala "a la castellana", que recorre el seu perímetre fins arribar a la Sala de les Campanes. Poc abans trobem la caseta del rellotge, on es conserva la maquinària.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat anterior La campana gran i la de Sant Josep comptaven amb martells monofàsics per a repicar-les automàticament. Aquests mecanismes, instal·lats en 1969 s'han retirat per trencament.
Estat actual La fàbrica de la torres es troba en un bon estat de conservació, tot i que compta amb un poc de brutícia en els elements ornamentals com a conseqüència de la contaminació urbana. Per tant seria recomanable la neteja d'aquesta brutícia per tal d'evitar la progressiva degradació del campanar. Per un altra banda l'estat de les campanes és regular, instal·lades totes elles a les finestres del segon cos. Compten amb truges de ferro de la casa Roses, pintades de verd i fortament oxidades per la continua exposició del material als agents atmosfèrics. Les quatre estan mecanitzades amb motor de vol continu, la de Sant Josep i la Gran amb electromall i la de la Trinitat amb martell trifàsic. Els batalls estan lligats i reforçats amb cable de seguretat.

La instal·lació actual de les campanes no és la més adequada per a la seua correcta conservació, a més de no imitar els models tradicionals. Per tant seria recomanable iniciar els treballs de restauració del conjunt, baixant les campanes de la torre per netejar-les per dins i fora i canviar les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment els motors deurien ser canviats per altres d'impulsos i el martell monofàsic de la Mitjana per un electromall, de manera que imiten l'estil tradicional de tocar i permeten els tocs manuals.
Conservació, manteniment
Campanes Compta amb un conjunt de quatre campanes. La menor es dedica a la Mare de Déu del Pilar i fa ser fosa en l'any 1944 per la foneria dels Hnos. Roses de Silla. Va ser donada pel P. Ricardo Lluch i apadrinada per Rafael i Maria Lluch. La següent es dedica a Sant Josep i és refosa d'una campana obra de Manuel Roses Vidal, que tenia la foneria oberta al Grau de València. Aquesta es va badar en 1995 i va ser refosa, sembla que per la foneria de Barberí de Riudellots de la Selva (Girona). La mitjana es dedica a la Santíssima Trinitat, obra de Manuel Roses Vidal en 1941. La gran està dedicada a la Mare de Déu dels Desamparats, patrona del poble i fosa en 1969 per Germán Roses.
Tocs actuals de campanes Les quatre campanes voltegen automàticament, les tres grans a més repiquen també de forma automàtica.
Intervencions La primitiva església comptava amb una espadanya de dos finestres i aquesta amb dos campanes foses en 1654 i 1655 per Lois Castañeda. En 1691 es va enderrocar aquest temple amb l'espadanya per alçar un nou. Les campanes es guardarien temporalment a l'espera d'una ubicació. En 1695 s'acabaren les obres i es va construir l'espadanya que perdurà fins 1936. Com a mínim una de les primitives campanes va ser entregada per fer-ne una nova, més gran, encarregada al fonedor Tomás Lafuente. La primitiva pesava 23 arroves i la nova resultà amb un pes de 24 arroves i 6 lliures (309 kg), i es va dedicar als Sants de la Pedra. El fonedor va garantir la campana per deu anys. En 1696 el Vicari va beneir el 6 de decembre una campana de menor tamany, denominada Maria, de 11 arroves de pes i 14 lliures. Aquestes campanes deurien refondre en diverses ocasions, ja que en 1936 no figuraven a l'espadanya, on hi havien dos dedicades a la Trinitat i la Puríssima que es perderen en la Guerra.

En 1936 l'església va ser enderrocada i amb ella l'espadanya. Com que el poble no comptava amb un lloc suficientment gran per al culte es va habilitat el Casino com a parròquia provisional. En les seues dependències van ser instal·lades les tres campanes foses entre 1941 i 1944.

El nou temple parroquial, alçat en la dècada dels 40 del segle XX, va estar sense campanar durant vint anys. El 16 de maig de 1965 el rector de Tavernes D. Francisco Vilaplana va beneir la primera pedra del campanar. Aquest es va alçar seguint les traces de Manuel Peris Vallbona, autor del temple parroquial i va ser construït per l'empresa constructora de José Mª Cabo, dirigint José Mª Encarnación al grup d'obrers. El cost total de les obres va ser de 1.330.384 pessetes, recaptats per mitjà de la Junta encarregada coordinar la seua construcció. En 1969 es va acabar de construir i l'estiu es pujaren les tres campanes existents al campanar. Aquest any a més es va fondre la nova campana major, realitzant tots els treballs la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida. D'aquesta manera quedaren les quatre campanes instal·lades a les finestres del nou campanar i mecanitzades amb motor de vol continu i martell monofàsic en el cas de les dos grans. La intervenció portada a terme va suposar la pèrdua dels tocs tradicionals i les instal·lacions originals. El 14 d'agost del mateix any va ser beneït el campanar, la nova campana gran i inagurada la mecanització del conjunt.
Notes ROMERO TORRES, Antonio. Tavernes Blanques y su Parroquia de la Santíssima Trinidad. Tavernes Blanques, Ed. Artes Gràficas Fernando Gil S.A., 1992.
Autors de la fitxa de la torre
  • ALEPUZ CHELET, Joan (2012)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació del campanar i les campanes] (04-11-2014)
  • 9 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 26-02-2015

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Maria (perduda)LAFUENTE, THOMAS169663147
    Sant Josep (Refosa)ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)194264152
    Sants de la Pedra (perduda)LAFUENTE, THOMAS169580309

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de les CampanesMare de Déu del Pilar (1)ROSES, HERMANOS (SILLA)19444968
    Sala de les CampanesSant Josep (2)BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)199562138
    Sala de les CampanesSantíssima Trinitat (3)ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)194184343
    Sala de les CampanesMare de Déu dels Desamparats (4)ROSES ATZENETA196998550

    Rellotge

    Rellotge mecànic - Parròquia de la Santíssima Trinitat - TAVERNES BLANQUES (COMUNITAT VALENCIANA)
    Rellotge mecànic (1)

    Existent Parat Motor elèctric

    Data de construcció 1969ca
    Descripció La maquinària es troba instal·lada en una xicoteta habitació poc abans de la Sala de les Campanes. Es troba parada, tot i que en bon estat de conservació.
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 20-02-2015

  • TAVERNES BLANQUES: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2017
    Convertir a PDF