Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Antoni Abat - RAFELBUNYOL (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1174)


Data de construcció Acabat en 1711
Descripció Als peus del temple s'alça la torre campanar, de planta quadrada i amb tres cossos. Segueix en la seua traça els models del barroc valencià, amb algunes reformes posteriors. El primer cos forma part de la façana principal, construït amb rajola i maçoneria, en la seua cara exterior es trova policromat imitant sillars als angles i franges a la resta del mur. Una moldura el separa del segon, alçat sobre un basament, compta amb quatre finestres enmarcades per pilastres toscanes i una cornisa sobre aquestes. El tercer cos és una torreta de tres altures, el primer amb arcs en diagonal i un segon amb aletons. Finalment trovem un altre nivell rematat per la coberta a quatre aigües i una veleta.

El campanar compta amb una escala interior que recorre el seu perímetre, comptant amb algunes xicotetes finestres per tal de que entre la llum. Un poc abanç de la sala de les campanes és localitza un habitàcul on conserven el rellotge. En aquest punt l'escala és més estreta, accedint al nivell de les campanes.

Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti En el interior compta amb escasos graffittis, a l'escala es documenta un: "20 / 20 de agosto año 1940" i una signatura.
Estat actual Es conserva en un bon estat, tan sols als escalons anteriors a la sala de les campanes s'acumula un poc de brutícia. Seria recomanable la reposició de la trapa de fusta que dona accés a les campanes, per tal de evitar posibles caigures des de la sala.
Campanes El conjunt de campanes original va desaparèixer en 1936, restant a la torre la Campana de les hores, respectada per la seua funció horària i que va ser fosa en 1928 per els Hnos Roses de València. Finalitzada la Guerra Civil van encarregar als fills del anterior empresa, els Hnos Roses de Silla, la fosa de cinc campanes en 1940, de les quals dos van ser refoses després: el Tiplet per Salvador Manclús en 1970 i la Gran en 1993 per la fundició de Barberí. Aquestes cinc campanes van ser mecanitzades en novembre de 1963 per Salvador Manclús, substituïnt en eixe moment les truges de fusta per altres de ferro i mecanitzant el conjunt amb motors de vol continu i martells per al repic.

Actualment commpta amb dos conjunts diferenciats de campanes. Per una banda al tercer cos del remat es localitza la Senyalera, antigament utilitzada per avisar als campaners en certs moments de les celebracions. Baix d'aquesta i penjant de una viga de ferro es situa la Campana de les Hores, conservant la seua utilització tradicional. Al segon cos de la torre trovem les altres quatre campanes: Sant Josep, Sants de la Pedra, Sant Antoni i Mare de Déu del Miracle.

Aquestes quatre campanes van ser de nou tocades de forma manual, cinquanta anys després, el dia 29 d'agost de 2013 a càrrec dels Campaners de la Catedral de València, acompanyant la recepció de la Mare de Déu dels Desamparats a la localitat.
Tocs tradicionals de campanes Al terra de la Sala de les Campanes es conserven restes de antics forats que servirien per passar les cordes i tocar des del peu de la torre, emprant segurament les tres campanes grans. Per un altra banda la Senyalera comptaria amb una llarga corda per tocar-la també a peu de torre
Tocs actuals de campanes Amb la mecanització de les campanes els tocs són exclusivament automàtics.
Intervencions A principis de 1700 van tindre lloc les obres del campanar, posiblement en substitució d'algun altre més antic, acabant en 1711. Amb la construcció del temple parroquial a mitjans del segle XVIII la torre va passar a formar part de la façana principal. Aquesta va ser interviguda en 1875, moment en que posiblement dotaren al campanar del seu aspecte actual. El tercer nivell del remat sembla una ampliació posterior realitzada posiblement durant la reconstrucció del temple després de la Guerra Civil.
Notes Durant la visita realitzada el 29 d'agost de 2013 es documenta a la torre un cartell conmemoratiu de la visita de la Mare de Déu dels Desamparats: "ANY DELS ANIVERSARIS / Rafelbunyol / VISITA DE NTRA. / SRA. DE LOS / DESAMPARADOS / Imagen peregrina / A RAFELBUNYOL / 29, 30 y 31 de agosto / 2013 / Parroquia de San Antonio Abad"
Autors de la fitxa de la torre
  • LLOP i BAYO, Francesc (11-08-2009)
  • CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA (29-08-2013)
  • 19 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 31-08-2013

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Remat del campanarCampana del rellotge (A)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)192876254
    Sala alta de campanesCampana de senyals (0)ROSES, HERMANOS (SILLA)19404037
    Sala de les campanesSant Josep (1)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)19705596
    Sala de les campanesSants de la Pedra (2)ROSES, HERMANOS (SILLA)194084343
    Sala de les campanesSant Antoni Abat (3)ROSES, HERMANOS (SILLA)194095496
    Sala de les CampanesMare de Déu del Miracle (4)BARBERÍ (RIUDELLOTS DE LA SELVA)1993107709

  • RAFELBUNYOL: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 23-10-2017
    Convertir a PDF